Cal buscar la felicitat o no?

Què pot passar si una fotoperiodista que s’acaba d’assabentar que el seu marit –periodista– li ha estat infidel amb la becària, ha de retratar un especialista en desenvolupament personal –també coneguts com a coach– que s’ha fet famós amb el seu discurs optimista? Doncs una comèdia, plena de diàlegs absurds, però amb molta veritat. I és que els assistents d’“El Tigre” a la Factoria Cultural no van parar de riure durant tota l’obra de Ramon Madaula. De fet, va ser un xoc de trens, tant entre els personatges com els actors. I és que a David Olivares ja el tenim molt present. No només per les seves aparicions televisives sinó perquè recentment, el juliol, va preestrenar una altra comèdia esbojarrada al Teatre Alegria, “M’entens o t’ho explico”. A l’altra banda del ring, hi havia la sabadellenca Mercè Martínez, en el paper de la fotoperiodista. Una actriu polifacètica que va ser a la ciutat –al Parc Audiovisual– divendres per cantar al programa “Zenit”. Com dèiem, dos monstres de l’escena i de la comèdia, cara a cara. Cadascun d’ells defensant dues idees, dues maneres d’entomar la vida. D’una banda, la racionalitat de l’home que ha construït la seva vida a base d’un discurs positiu i motivador, però potser una mica buit i fals. A l’altra banda, tenim la fotoperiodista que té una visió negativa que veu incrementada per la infidelitat que ha patit i que no troba cap element per sentir-se feliç. Val a dir que som coneixedors d’aquest perfil i la Mercè l’interpreta de forma magistral. No ens podem oblidar del Gustau, un tercer personatge a l’ombra, tot i que és l’il·luminador, que entrellaça les converses dels dos protagonistes. Més d’una hora de discussions, que es produeixen en un escenari amb una cadira i una catifa, però també a les escales de la sala. D’alguna manera l’espectador se sent interpel·lat i al·ludit constantment per posicionar-se en un cantó o un altre. Així que quan se surt de la sala no saps si cal buscar la felicitat o renunciar-hi. En tot cas, amb tot el que has rigut a l’obra aquesta reflexió és el menys important.