Només tenia 30 anys quan va morir, l’any 1924. Tot i això, Joan Salvat-Papasseit és, sens dubte, un dels grans poetes de la literatura catalana, un dels literats amb més ressò, revisitat, homenatjat, objecte, moltes vegades, d’apropiacions més o menys raonables. El creador avantguardista, i realista, i eròtic, i moltes coses més, va mantenir un vincle estret amb Terrassa. L’Escola de Literatura de Terrassa, adscrita a Amics de les Arts, li dedica un seminari a càrrec del professor Jaume Aulet, que dirigirà quatre sessions sobre el poeta els dies 9, 16 i 30 d’abril, i el 7 de maig, a la sala Joaquim Vancells de la institució cultural. L’horari: de 18.30 a 20.30 hores. Els preus: 60 euros, que passen a ser 40 per als socis d’Amics de les Arts i 50 per als jubilats i els menors de 30 anys.
“El que és indubtable és que a la majoria de gent, quan el llegim, ens agrada. I molt!”, subratlla l’entitat organitzadora del seminari. De fet, el títol de la proposta resulta inequívoc: “Per què ens agrada tant la poesia de Joan Salvat-Papasseit i per què ens hauria d’agradar encara més?”. És això, agrega, el que intentarà descobrir en aquest seminari a través de la lectura d’una selecció dels poemes de l’autor i amb l’atenció posada especialment “en la manera com estan escrits”. Però amb això, adverteix, no en té prou: “Mirarem d’esbrinar també per què ens hauria d’agradar encara més. I és que en poesia –ni tan sols en la de poetes com Salvat-Papasseit– no tot és tan evident a primera vista. És aquí, precisament, on s’amaga el plaer de la lectura. I és justament això el que intentarem descobrir. Tot un repte”, assenyala Amics de les Arts.
Sense por
Per seguir el curs no és pas necessari conèixer gaire a fons la poesia de l’autor ni tenir cap bagatge com a lector de poesia. “Només cal que ens agradi de llegir-ne i no ens faci por. Seria convenient que les persones matriculades disposessin d’alguna edició de la poesia completa de Salvat”, apunta l’entitat. El 2024, amb motiu del centenari de la mort, se’n van publicar dues: la d’Edicions 62 i la coeditada per Godall Edicions i Lo Diable Gros.
La relació del poeta amb Terrassa va ser fecunda, malgrat la seva mort prematura. Salvat-Papasseit es va casar l’any 1918 amb el pintor Torres-García com a padrí. Dies després va haver de fer cures a la masia Can Robert de Matadepera i al sanatori Verge de Montserrat de Torrebonica, per compte d’Emili Badiella. L’estada a Can Robert li va suggerir el poema “La casa que vull”, del llibre “La gesta dels estels” (1922). Un parell d'anys abans va iniciar a Terrassa la seva col·laboració amb “El Dia” i en les pàgines “Les lletres catalanes”.
