Publicitat
Esports

L’exitosa travessia d’Isa Llopis pel desert marroquí

L’atleta de 48 anys Isa Llopis, de l’equip I Run With Leiva, va assolir el seu somni d’acabar la 36a Marathon des Sables, l’exigent i duríssima prova que transita pel desert marroquí

L'ultrafondista Isa Llopis va aconseguir acabar la 36a edició de la mítica prova

No és una professional de l’atletisme, però fa més de sis anys que pertany al club I Run With Leiva. “Coneixia el Jaume i vaig començar a entrenar amb ell. L’any 2015 vaig fer l’Ironman de Mallorca i tres anys després la Volta a Menorca. El meu darrer repte ha estat la Marathon des Sables”, explica la fondista del conjunt local Isa Llopis (Barcelona, 26 de març del 1974), que va prendre part en la trenta-sisena edició d’aquesta mítica prova que transcorre pel desert marroquí. Va cobrir els 250 quilòmetres que uneixen les localitats de Jdaid i Ouarzazate amb molt d’esforç i il·lusió.

Tal com explica Llopis, hi va haver moments de patiment, però en cap moment no va pensar a abandonar. “Sabia que la Marathon des Sables era una ultramarató duríssima. I sobre el terreny ho vaig poder comprovar. És una cursa molt trencacames. Travessàvem un paisatge ple de dunes, en alguns casos de desnivells del 18%. Caminar damunt la sorra és molt complicat. En d’altres trams, corríem damunt d’un sòl esquerdat, amb una terra de color negre. Hi havia llarguíssimes rectes, de més de 10 quilòmetres. Aquestes fases es feien també molt complicades, ja que no veies mai el final”.

Isa Llopis, en primer terme, durant l’actual edició de la Marathon des Sables

Una despesa important

A diferència dels atletes professionals, Isa Llopis s’ha hagut de pagar tot el que comporta participar en aquesta marató de la sorra. Només la inscripció ja val 3.100 euros. Entre vols i subvencions s’ha hagut de gastar uns 600 euros. Va viatjar el 24 de març en un vol xàrter fletat per l’organització que va sortir de Barcelona i va fer escala a Casablanca. “Vam arribar al campament i vam tenir un parell de dies per aclimatar-nos. Dormíem en unes haimes molt austeres, però va ser tota una aventura” assenyala la Isa. I afegeix: “De fet, l’aventura havia començat per a mi molt abans, amb els entrenaments que vaig dur a terme per Collserola i entre La Mola i Sant Cugat. Vaig fer unes 8 hores cada cap de setmana durant diversos mesos. La preparació va ser un dels moments més durs, ja que havia superat diverses lesions i després tots ens vam haver d’aturar a causa de la Covid”, comenta.

A la primera etapa, de 30 quilòmetres, no va patir excessives dificultats. “La meva gran obsessió era no patir ampolles als peus, ja que en una prova així, és sinònim de retirada”. Un dels pitjors dies va ser el 29 de març, durant la segona etapa, de 38 quilòmetres. “Hi va haver una tempesta de sorra terrible, que gairebé ens impedia avançar i feia molt complicat no perdre’s”. Els dos darrers dies de març hi havia una etapa doble de 86 quilòmetres. Durant dos dies només va fer una petita becaina d’un parell d’hores. I la prova va arribar a Ouarzazate després d’una duríssima marató pel desert de 42 quilòmetres.

Gran organització

Un dels aspectes que la Isa Llopis valora de la seva experiència a la Marathon des Sables és la bona organització que s’hi va trobar. “Ho tenen tot molt ben controlat. Cada 10 quilòmetres hi havia un cotxe que vigilava que cap corredor es perdés”, assenyala. Tot i així, no hi havia cap mena d’assistència durant la cursa, exceptuant els avituallaments d’aigua repartits pel recorregut. La Isa va sortir amb una motxilla de 12 quilos i va acabar amb 8. Al desert del Sàhara hi va deixar moments inoblidables, paisatges preciosos i instants de soledat. Quan li preguntes si la tornarà a fer respon que no. I ho fa amb contundència. Però té clar que continuarà fent triatlons i ironmans.

Com evitar les llagues als peus

Saber pujar i baixar dunes és una de les habilitats que requereix caminar pel desert del Sahara en el transcurs de la Marathon des Sables, que enguany va enllaçar les localitats de Jdaid i Ouarzazate. Llopis explica que de vegades la sorra li arribava al genoll. No era gens senzill pujar pendents de fins al 18%. Quan baixava, la corredora tenia sempre la precaució de treure’s els mitjons i netejar-se bé els peus. Es tracta d’un truc per evitar que es formin ampolles als peus, el gran perill per als esportistes.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top