Els veïns de la urbanització de Can Vinyers, a Matadepera, viuen amb preocupació davant una plaga de rates que, segons denuncien i tot i la posada en marxa de la desratització per part de l’Ajuntament, encara persisteix. Alguns residents apunten directament cap a l’antic Camp de Golf Municipal com a possible focus d’origen, un espai que, des del seu tancament fa mesos, ha quedat abandonat i sense manteniment.
“El passat dissabte vam veure dues furgonetes de l’empresa de control de plagues, però no se’ns ha informat de res, i les rates continuen apareixent”, explica Xavi Llobet, veí afectat. La situació, segons relaten, s’ha tornat insostenible, amb aparicions constants de rosegadors en jardins i prop de les cases.
Carlos Iribarren, president del Club de Golf de Matadepera fins al seu tancament, no amaga la seva inquietud: “No soc especialista, però és sospitós que en 30 anys que el camp ha estat actiu i cuidat no hi hagi hagut episodis com aquest, i ara, en pocs mesos d’abandonament, hi hagi una plaga”. Iribarren apunta que s’hauria fet alguna actuació per part de l’empresa de desratització, però en desconeix l’abast i eficàcia.
Els experts en control de plagues no descarten la hipòtesi. Jordi González, tècnic de l’empresa “Plagues Ésser Viu”, explica que “un camp de golf, com un bosc, pot ser un entorn ideal per a les rates. Si està actiu, amb moviment i herba tallada, és difícil que es reprodueixin, però quan queda abandonat, tenen llibertat per fer nius i créixer ràpidament”.
"Però és evident que la seva proximitat amb la urbanització facilita que les rates arribin a les llars”. Afegeix que la font d’alimentació —com contenidors mal tancats o restes d’aliments per animals domèstics— és clau per entendre la proliferació.
Segons aquest tècnic, el procés de desratització podria durar uns dos mesos, depenent de l’abast i nombre de cases afectades. No obstant això, la manca d’informació als veïns i la persistència de les rates generen desconcert i malestar.
Iribarren, per la seva banda, també adverteix de les conseqüències futures: “Si algun promotor vol fer-hi una nova actuació, haurà d’assumir una inversió més gran per revertir l’estat actual i la mala fama que arrossega la zona”. Alguns veïns fins i tot han alertat de l’aparició de serps, un fet que agreuja encara més la percepció d’inseguretat ambiental.
Un tancament amb conseqüències
La situació es remunta a finals de gener del 2025, quan l’Ajuntament de Matadepera va aprovar en ple el tancament definitiu del Camp de Golf Municipal, després de quasi 30 anys d’activitat. La decisió es va basar en una consulta popular celebrada el juliol del 2024, que, tot i ser presentada com no vinculant, segons diversos golfistes, es va acabar convertint en l’argument principal per justificar el tancament. “Han aconseguit el que volien, fer-nos fora”, lamenta Carlos Iribarren, expresident del Club. Segons ell, i d’altres jugadors com Pere Sanz, l’Ajuntament ja feia mesos que descuidava les instal·lacions: “Ens volien fer fora perquè els golfistes molestem”. Tot i que s’ha suggerit que l’espai es podria convertir en el futur “Parc de Can Vinyers”, des del club insisteixen que el terreny només admet usos esportius. De moment, no hi ha cap projecte concret, però la deixadesa s’ha fet evident —amb conseqüències, ara, també sanitàries.
"S'ha convertit en un problema de convivència"
Xavi Llobet, un dels veïns afectats de Can Vinyers, assegurava fa uns dies al Diari de Terrassa que les primeres rates van començar a aparèixer “a mitjans de febrer”, tot i que inicialment no ho van considerar preocupant. “A principis de maig ja no era puntual, es va convertir en un problema de convivència”, explicava. Està convençut que l’origen és “el tancament del golf i la deixadesa del camp”. El 12 de maig es va presentar una instància a l’Ajuntament i, arran de les queixes, “el consistori va enviar un equip” de control de plagues. Tot i la col·locació de caixes amb verí, Llobet afirmava que “la situació no ha millorat”. La magnitud és, deia, alarmant: “Tinc veïns que fa més de 25 anys que viuen aquí i només havien vist tres rates”. Ara, en troben a patis, piscines i fins i tot dins dels cotxes. “Tenim por d’obrir les finestres de l’habitació per si entren”, lamentava.
