Terrassa es va convertir en el centre neuràlgic de l’atletisme diumenge passant, durant la celebració de la vint-i-cinquena edició de la Mitja Marató Internacional de Terrassa i la dinovena Cursa Santi Centelles. Amb una participació rècord de prop de 4.000 atletes i una representació de més de 30 països, la jornada va esdevenir una gran festa esportiva, cultural i social.
A primera hora del matí, el parc dels Catalans ja bullia d’activitat. Els participants, acompanyats de familiars i amics, omplien l’ambient d’energia i expectació. Uns s’estiraven o escalfaven amb cara de concentració, mentre que d’altres es feien fotos per immortalitzar el moment.
Dels gairebé 2.500 corredors de la Mitja Marató de Terrassa, alguns s’estrenaven en aquesta distància, mentre que els més experimentats buscaven superar els seus temps personals. Hi havia atletes de totes les edats. La diversitat també es feia evident en l’estil de cadascun. Alguns, tot i ser hivern, es van atrevir a córrer sense samarreta, aprofitant l’ambient assolellat. El calçat i els mitjons també revelaven opcions variades: alguns lluïen mitjons alts, mentre que d’altres optaven per portar-los baixos. No obstant això, hi havia un element comú entre tots els corredors: el dorsal ben enganxat al davant.
A les 10 en punt, l’alcalde, Jordi Ballart, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la Mitja Marató, mentre que Alberto Muñoz, regidor d’Esports, va fer el mateix amb la Cursa Santi Centelles i fins i tot va decidir posar-se les vambes i córrer.
Les voreres estaven plenes de gent animant sense descans, no només a la línia de sortida. Al llarg del recorregut i a la zona del “village”, els assistents van gaudir d’actuacions de grups locals de cultura popular.
La Mitja Marató de Terrassa va comptar amb un recorregut renovat. La pujada de l’avinguda del Vallès va posar a prova la resistència de molts. Tot i això, la baixada final per la Rambla d’Ègara va permetre als atletes acabar el circuit amb un tram més suau, tot i que les forces anaven ja més aviat justes.
Quan els participants arribaven a la meta, la satisfacció era palpable. El somriure il·luminava els seus rostres, reflectint l’orgull de la feina feta. Per a molts, el sol fet de creuar l’arc d’arribada ja era una victòria en si mateixa.
/ LLUÍS CLOTET
La festa va continuar després de travessar la línia d’arribada. Els participants van ser rebuts, com ja és tradició, amb l’entrepà de botifarra i un glopet de vi. Els Castellers de Terrassa, a més, van portar la cultura popular a la festa.
Un dels punts forts de la jornada va ser, de nou, l’aposta per la diversitat i la inclusió. Entitats com Prodis, LaFACT i la secció inclusiva del Centre Excursionista de Terrassa van tenir una participació destacada. També cal assenyalar el treball dels més de 400 voluntaris, que van garantir que tot funcionés com un rellotge.
/ LLUÍS CLOTET
Les impressions dels protagonistes
Toni Jurado ha disputat totes les edicions de la Mitja
“En cada moment, has de saber com estàs i competir en funció del teu estat de forma”, declara Toni Jurado. Recorda que en la primera edició “no corria habitualment i vaig acabar molt cansat, amb els peus sagnant perquè ni tan sols tenia vambes de córrer”. Sobre el nou recorregut, Jurado diu que “és cert que no hi ha tantes pujades importants, però he vist aquest nou circuit amb massa canvis de ritme”.
Toni Santiago va néixer l’any de la primera edició (2000)
Va iniciar-se en el món de l’atletisme fa un any, però s’ho va prendre més seriosament a l’estiu, quan “em vaig apuntar a l’equip del Jaume Leiva (I run with Leiva)”. Diumenge, va afrontar el repte de debutar en una prova d’aquesta distància i “que millor manera que fer-ho que a la teva ciutat”. Va ser la seva primera mitja marató i “l’objectiu és gaudir”. També explica que “a partir d’ara vull competir en totes les curses de Terrassa”.
Jordi Aguado ha disputat la seva primera mitja marató
La seva cursa va ser tot un mèrit. “Fa dues setmanes que estic lesionat del genoll, però volia acabar la Mitja Marató de la forma que fos”, comenta. Per això, assegura que “el meu objectiu era acabar. A partir del quilòmetre 13 sentia que ja no podia més, però he pogut acabar gràcies a l’ajuda del meu tiet”, qui també va competir. Ara, després d’haver corregut la seva primera mitja, “tinc moltes ganes de continuar”.
