“És una assignatura pendent”, afirma la regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Terrassa, Montserrat Caupena, en referència a la proposta que el ple municipal del 18 de juliol debatrà per retirar honors i distincions atorgats durant el règim franquista.
La proposta requerirà el suport de dues terceres parts del ple per ser aprovada definitivament.
Aquesta contempla la revisió de 116 reconeixements concedits entre 1939 i 1979. Segons Caupena, “en el document es recullen totes les distincions que es retiren —que són totes— i, acte seguit, es rescabalen les de persones i institucions que van contribuir a la ciutat en l’àmbit cultural, científic, empresarial, esportiu o educatiu”. Després de l’avaluació dels casos, quedaran definitivament retirades 21 distincions, entre elles les concedides a Alfons Sala, comte d’Ègara; diversos alcaldes del franquisme, com José Homs Bages, Joaquín Amat Llopart i José Clapés Targarona; el secretari polític de l’alcaldia, Miguel Palomares; així com figures que no pertanyen a la història de Terrassa com Juan Antonio Samaranch i institucions com l’exèrcit espanyol i la Diputació de Barcelona de l’època.
L’any 2023, el ple va aprovar iniciar aquest procés a proposta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), i ara, segons Caupena, es vol donar resposta a aquella petició. Tanmateix, no tothom ho considera suficient.
El president del centre, Marcel Taló, ha expressat que la proposta de l’entitat era més ambiciosa, ja que plantejava la retirada total de tots els honors concedits pel règim franquista. “No és exactament la proposta que nosaltres presentàvem. No en fem una valoració negativa, creiem que és positiva i un pas endavant, però només en recull la forma, no el fons”, ha afirmat. “Entenem que amb l’Ajuntament ha volgut adaptar-la a diferents sensibilitats, i és lliure de fer-ho, però no és ben bé la nostra”. Taló ha defensat que “el franquisme va ser un règim il·legal, sorgit d’un cop d’estat i no d’unes urnes”. I ha puntualitzat: “No es tracta de jutjar les persones, sinó reconèixer que el consistori de llavors no tenia legitimitat democràtica ni representava el conjunt de terrassencs”.
Segons comenta, en lloc de retirar i, tot seguit, rescabalar títols heretats del franquisme, hauria estat preferible obrir un procés per proposar nous reconeixements més representatius: “En aquesta llista gairebé no hi ha dones, ni lluitadors per la democràcia, ni persones LGTBI”. A títol personal, Taló admet que “hi ha un punt de perplexitat”. Un altre historiador, Marc Ferrer, ho defineix com un “dol i vol” i coincideix:“s’haurien de mantenir retirats tots i fer noves concessions”.
La regidora d’ERC Ona Martínez considera que “és millor fer un pas endavant que no fer-lo”, però lamenta la “manca de valentia” del govern. “El que s’havia consensuat era retirar tots els honors del franquisme. El problema no és a qui es van donar, sinó qui els va donar”. Martínez critica que el rescabalament “dilueix el sentit de la retirada” i defensa retirar tots els honors i obrir després un nou procés amb criteris democràtics.
Un cas destacat: Alfons Sala
Una de les figures que genera més debat és la d’Alfons Sala. “És una figura controvertida per la part bona i per la dolenta”, ha reconegut Caupena. A Sala se li retirarà la Medalla d’Or de la ciutat, després que ja fos exclòs de la galeria de Terrassencs Il·lustres - mèrit que consta entre els retirats en la proposta que es porta al ple. Però manté el monument i el nom al Passeig. Caupena admet la seva connexió amb el franquisme, però destaca que la seva figura és “complicada” i provoca “discussió historiogràfica”.
- Llistat de títols que va atorgar el franquisme
- Font: Ajuntament de Terrassa
