Aquest mes de juliol es commemoren 50 anys de la inauguració de l’autopista B-29 -avui dia coneguda com a C-58-. Concretament, va ser el 14 de juliol del 1975, quan van venir els aleshores Prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofía, per a l’estrena d’aquesta via i dels nous grups de pisos de Can Jofresa.
Aquesta infraestructura va transformar la relació entre Terrassa i Barcelona, permetent una comunicació molt més fluida, i esdevenint una de les vies més transitades del país. L’impacte de la seva construcció, tant en el desenvolupament urbanístic com en els aspectes econòmic i social, encara ressona avui. “Terrassa era una ciutat molt mal comunicada”, recorda l’enginyer de camins, Xavier Massallé, dient que “travessar Sabadell per anar a Barcelona era un drama, perquè era tot ple de semàfors. L’autopista no només va facilitar desplaçaments, va suposar un canvi de mentalitat”.
I és que fins aleshores, les alternatives per anar a Barcelona eren la N-150 (carretera de Montcada) o la BP-1503 (carretera de Rubí), vials saturats i poc eficients per a una regió en plena expansió industrial. “Va ser un abans i un després, com ho havia estat la carretera de Montcada al segle XIX. Molta gent de Terrassa que anàvem a la Universitat Autònoma vam notar-ho immediatament. Ens va canviar la vida”, rememora l’historiador Domènec Ferran.
Una autopista innovadora
L’autopista va ser concebuda amb criteris molt avançats per a l’època. “Fins i tot es van portar experts de l’estranger per assegurar que el traçat complia amb els estàndards més moderns”, apunta Massallé, qui considera que la B-29 és “perfectament homologable encara avui, cinquanta anys després.”
Tot i que el creixement demogràfic de Terrassa es deu a múltiples factors, l’autopista hi va jugar un paper indirecte clau. “Va facilitar el desenvolupament de polígons com Santa Margarida o Colom II. Sense l’autopista, difícilment haurien prosperat”, afirma l’enginyer. En aquest sentit, el doctor en Història Comparada Política i Social, Manel Márquez, hi afegeix que foren anys de creixement econòmic i especulatiu, i que “la població que no podia ser absorbida per la ciutat de Barcelona, va anar disseminant-se per l’àrea metropolitana i el Vallès. Així, Terrassa va ser una de les ciutats receptora d’aquesta població, el que l’ha convertit avui en dia en la tercera ciutat de Catalunya. Creixement que encara avui continua, gràcies a la xarxa d’autopistes”.
Canvi de nomenclatura
La B-29 va ser ràpidament anomenada A-18, que és potser com bona part de Terrassa la recorda històricament. Ambdues són nomenclatures que es codificaven fonamentalment des de Madrid. Xavier Massallé va formar part de la xarxa d’enginyers viaris de la Generalitat, va participar en el rebateig de l’autopista. “El codi B-29 es va assignar perquè era una autopista lliure de peatge. Més tard, amb la voluntat de crear una nomenclatura pròpia per a les vies catalanes, es va reanomenar C-58”.
La consolidació d’aquest eix viari va reforçar l’enllaç entre Terrassa, Sabadell i Barcelona. Ara bé, Domènec Ferran adverteix que “aquestes vies tan directes amb Barcelona no contribueixen a reforçar el que és el concepte d’Àrea Metropolitana. Tot el contrari: són vies que serveixen per anar més enllà, més lluny”. Amb el temps, aquesta C-58 s’ha convertit en una de les autopistes amb més trànsit de l’estat, mantenint-se gratuïta.
