Vostè va plegar de president l’any 2012. Com està vivint aquesta segona etapa? El club no ha canviat massa. Els problemes més importants continuen sent els mateixos. Soc conscient que m’he ficat en un bon embolic (riu). Ja sabia que em prendria molt de temps. De fet, la tasca que he de fer jo és la institucional. Aquesta és la funció d’un president. S’havia deixat de banda aquesta feina. Hi havia una enorme falta de coordinació a nivell organitzatiu. Era primordial tenir un director general i vam fitxar l’Òscar Gallego.
Quin perfil de director esportiu buscaven? Volíem algú que sabés fer funcionar equips, que fos un bon líder. També volíem que tingués certa experiència en el món de l’esport i també en l’administració i el patrocini. La figura de l’Òscar Gallego reuneix totes aquestes condicions.
S’ha trobat amb un superàvit de més de 400.000 euros. Això vol dir que el club estava econòmicament sanejat? No és una dada massa rellevant. Pots donar beneficis si deixes de gastar en neteja, en manteniment i en moltes altres àrees. Ens haurem de gastar gairebé 2 milions d’euros per posar el club al dia. Ja hem començat amb les graderies de la piscina, que queien a trossos. La construcció dels dos pavellons va ser un autèntic desastre. Es van incomplir normatives i es van fer tota mena de nyaps. Si dones beneficis gràcies a no invertir en el que cal, això no són beneficis.
Quines són les obres més urgents que cal dur a terme? Per Setmana Santa, canviarem la gespa artificial dels dos camps de futbol. Ens encarregarem també dels pavellons. Revisarem els contractes de les empreses de neteja. Cal més neteja. Vull fer les màximes inversions que puguem durant aquest any. Si podem, arribarem als 800.000 euros. I això sense fer res de nou, només posant les instal·lacions al dia. També aprofitarem algunes zones del club que no s’utilitzen per millorar el servei que donem als socis. Falta espai per algunes classes, per exemple.
Quina actuació cal fer als pavellons? L’aigua entra per terra quan plou. Hem d’arreglar el terra. També cal impermeabilitzar tot el sostre. Els vestidors tenen problemes de tota mena.
Tenen previst invertir en les instal·lacions del Bon Aire? Volem ampliar la concessió del Bon Aire, que acaba d’aquí a un parell d’anys. Volem una nova concessió de 25 a 30 anys. Després buscarem el finançament per millorar la instal·lació. Volem fer ser competitius per poder augmentar el nombre de socis. La zona nord de la ciutat viu un increment extraordinari de població i hem de ser capaços d’aprofitar-ho. Calen noves pistes de pàdel, renovar els vestidors. I fins i tot cobrir algunes de les pistes. La zona dels frontons, per exemple, no s’utilitza. Cal fer un estudi de viabilitat, per fases.
Com van les negociacions amb el Gimnàstic Terrassa per passar a formar part del club? Molt bé. Espero poder tancar-ho aviat. Estem en converses amb el president de l’entitat, Miquel Àngel Gamell. Hi ha una bona entesa entre les dues parts. No hi haurà cap problema. Ens encantarà que la gimnàstica passi a ser una nova secció del club. Estem oberts a incorporar seccions esportives com aquesta, que està viva i té una gran projecció.
Com va anar la reunió amb l’alcalde? Molt bé. Vam parlar de diversos temes, com les instal·lacions del Bonaire, el condicionament de les piscines o el tema de la circulació per l’Àrea Olímpica. Vam decidir que la direcció general del club es reuniria periòdicament amb els tècnics municipals per tractar diferents aspectes. I ja s’està fent.
La construcció d’un pàrquing és un tema recurrent. Es farà? El gran error va ser no construir-lo quan es va fer el Terrassasports. En aquella plaça s’hi hauria hagut de fer un aparcament. És una zona amb molta gent. I tot el dia. No és un tema complicat. És una qüestió de diners. Quan hàgim estudiat tota la problemàtica, a mitjà termini, cal fer un projecte i executar-lo. L’Ajuntament ha d’afrontar-ho.
El club té ara 18.500 socis. Cal seguir creixent? Cal veure quants socis utilitzen les instal·lacions. I quines són les que fan servir. Els pares d’un nen de l’escola de futbol, potser les fan servir de manera molt esporàdica. Doncs, d’aquests socis en podem tenir més. Ara, si agafes un soci que utilitza al màxim el club, l’espai és el que és. No podem pujar a 20.000 socis. Una altra cosa és buscar formes de tenir més ingressos sense haver de créixer en socis. I això s’aconsegueix gestionant bé, buscant acords i patrocinis.
