Des de quan és diabètic?
Em van diagnosticar la malaltia quan tenia 38 o 39 anys. Vaig començar a treballar per una fàbrica i em van fer una revisió mèdica. Va ser llavors quan el metge em va dir que tenia el sucre alt.
No havia tingut símptomes?
No, jo no havia notat res. I pel que tinc entès és quelcom habitual en les persones amb diabetis mellitus tipus 2.
Va haver de canviar alguns hàbits?
Quan em van diagnosticar la diabetis vaig anar a veure un especialista que em va tranquil·litzar. Em va dir que no calia que prengués medicació, que fent una mica de dieta i exercici n’hi havia prou. Menjo pràcticament de tot, exceptuant els dolços, que abans ja no m’agradaven gaire. Abans esmorzava poc i no berenava mai. Ara menjo poc però sovint. Des de fa temps també prenc una pastilla al dia.
I fa activitat física de forma regular?
Sí. Ara ja no camino tant com abans però tinc una bicicleta estàtica i cada dia intento fer 8 o 10 quilòmetres. Cada dos o tres dies em punxo per comprovar el nivell de sucre i tenir-ne un control. De moment, sempre estic bé, dins dels límits, tot i que la meva metgessa em diu que per la meva edat encara podria estar més alt.
A la seva família hi ha alguna altra persona amb diabetis?
Jo no ho sabia però vam investigar una mica i vam descobrir que la meva mare també era diabètica. Però ella no es va medicar mai i va morir de gran. Les meves filles s’ho van mirant i de moment estan bé.
Des de quan és soci de l’ADC?
Vaig conèixer l’associació anant a esmorzar. Un dia, al bar, vaig veure que hi havia un altre senyor diabètic. Va resultar ser l’Enric Aparicio, el delegat de l’ADC a Terrassa. Vam estar parlant de l’entitat i vaig demanar-li de fer-me’n soci.
Quins serveis utilitza?
He anat a alguna conferència que m’ha semblat molt interessant. He participat en algun taller i també em donen material a preus reduïts. Si tots els diabètics formessin part d’una entitat com aquesta sabrien portar millor la malaltia. Tenen molta informació a l’abast dels malalts i els seus familiars. Tenen un grapat de llibres i fulletons de tota mena. De tot en treus profit. I si et fa falta qualsevol cosa, t’ajuden. De fet, penso que també estaria bé que gent no diabètica assistís a les seves conferències i tallers.
