La Llibreria Ana va obrir les portes el 9 d’agost de 1976, quan Can Boada encara era un barri en construcció. Al voltant del local hi havia pocs edificis; camps, oliveres i la riera del Palau. Des de la botiga, l’Ana Aranda podia veure fins i tot el pont de la via. Ella era modista, però els problemes d’esquena i cervicals la van a portar a buscar una alternativa. Va trobar un local que abans havia estat una sabateria i s’hi va aventurar, tot i no saber gaire bé com funcionava una llibreria.
Va començar amb diaris, revistes, material escolar, joguines i llaminadures. Els inicis van ser d’aprenentatge constant. Per Nadal, un majorista li omplia el local de joguines i només havia de pagar les que venia. També havia d’anar ben d’hora a l’estació dels Catalans a recollir la premsa. “Si no hi anava a temps, el paquet es perdia”, recorda l’Ana Aranda.
La botiga ocupava inicialment només una part de l’espai actual. Fa uns 45 anys en van fer una primera ampliació i, fa tres, una reforma integral va acabar de modernitzar el local. També ha canviat molt l’oferta. Les llaminadures van arribar a ocupar una paret sencera, i també hi havia gelats, petards i joguines. “Vam anar potenciant allò que vèiem que tenia més sortida”, explica la filla de la fundadora, Ana Miranda, que avui està al capdavant del negoci.
- Fotografia de l'interior de la Llibreria Ana
- ALBERTO TALLÓN
La llibreria ha estat i és la seva vida. “Venir aquí, per a mi, no és feina”, assegura. De fet, s'hi va criar entre clients i comandes: “Quan tenia 10 anys venia de l’escola, feia els deures aquí i, si calia, despatxava”. Als 18 es va treure el carnet de conduir i va començar a anar amb el seu pare als magatzems per fer les comandes. La seva mare va deixar pràcticament la botiga el 1991, després de 15 anys al capdavant, quan va néixer la seva filla gran.
Els llibres, que al principi tenien poc pes, van començar a guanyar protagonisme fa un parell de dècades. Avui són una part important del negoci, especialment per Sant Jordi, quan munten una parada a peu de carrer. També han incorporat serveis de paqueteria i mantenen el repartiment de premsa a bars i particulars.
Però si hi ha una constant en aquestes cinc dècades és la clientela. Els qui hi compraven de petits ara hi arriben amb els seus fills i nets. “És una relació més d’amistat”, explica Miranda sobre el vincle amb molts dels habituals. El futur, però, és menys clar. La propietària, de 60 anys, creu que probablement acabarà tancant, perquè veu difícil recuperar en un traspàs els diners invertits. Mentrestant, continua aixecant la persiana cada dia. “Sempre endavant”, diu. Com fa mig segle.
- Imatge de la façana de l'establiment
- ALBERTO TALLÓN
