Cristian García

Entrenador del CP San Cristóbal

“Ara, la realitat a Tercera és molt diferent que abans”

El tècnic egarenc afronta la seva tercera temporada al capdavant del San Cristóbal amb una plantilla renovada i l’objectiu de mantenir la categoria, en un context i amb uns rivals cada cop més exigents

Publicat el 01 d’agost de 2025 a les 18:49

La decisió de continuar al capdavant de la banqueta del San Cristóbal la va prendre abans o després de saber que l’equip es mantenia a Tercera Federació? Era indubtable que havíem de salvar la categoria. Tot i això, la directiva va parlar amb mi per oferir-me continuar al club, fos a la categoria que fos. En aquell moment vaig decidir seguir perquè aquí estic a gust. És cert que, si haguéssim baixat, hauria tingut la sensació d’estar en deute amb el club per fer-lo tornar a Tercera, que és on ens agrada estar. Cada vegada és més difícil aconseguir aquest objectiu, però estic molt il·lusionat amb el nou any.

La plantilla que troba ara és força diferent de la que vas deixar. Quina valoració fa del nou grup? En què creu que canvia respecte al de la temporada passada? Tenim un equip diferent, amb jugadors més veterans i amb suplents que també han tingut experiència a Tercera Federació. Estem contents amb la plantilla que tenim dins del nostre pressupost i del context en què ens movem. A més, hem pogut renovar els jugadors que volíem. Vull remarcar la gent que ha decidit quedar-se sense esperar-se a veure si l’equip mantenia la categoria. Això diu molt d’ells i de la seva estima per aquest club. Tot i que algunes opcions se’ns han escapat, estem satisfets amb els jugadors que tenim.

Un dels grans problemes de la temporada passada va ser la manca de gol. Sí. Per això, hem fitxat jugadors de banda que, normalment, poden fer cinc o sis gols per temporada. Ens hem reforçat amb Konu, que ha estat un gran golejador a Lliga Elit. A més, penso que Alsina donarà la sorpresa i ens aportarà molt en atac. Amb l’Eric Jiménez buscarem entre vuit i deu gols, igual que amb el Mario Cantí. Dins les nostres possibilitats, intentem incorporar perfils molt variats en atac i, sobretot, reforçar la defensa. En aquest sentit, tenim gent veterana. L’Héctor Parrado és l’únic sub-23 a l’apartat defensiu. Continuarem buscant l’equilibri de l’any passat, amb moltes porteries a zero. Però sabem que hem de marcar per sumar de tres en tres.

El fitxatge de l’Àlex Fernández sembla que ha estat fàcil, ja que es coneixien bé. És un jugador diferencial. Si les lesions el respecten i està bé per jugar, estic  farà fer un pas endavant en el nostre joc i en el nivell competitiu. El conec des de fa molt temps i, quan vaig tornar al Terrassa FC, ell va ser un dels meus primers fitxatges. Tenim una relació magnífica i li agraeixo que pensés en nosaltres. Crec que ens ajudarà molt, sobretot amb els joves. Porta un parell d’anys una mica frustrat per les lesions, però tinc la sensació que aquest serà el seu any.

Encara té al cap continuar apostant per la gent jove, tot i haver fitxat jugadors veterans? Els sub-23 que hem fitxat tenen més participació a Tercera Federació, com el Paul Oulai o l’Héctor. Hem buscat que tinguessin una mica més d’experiència competitiva i crec que ho hem aconseguit. Jo mai miro el DNI, miro el rendiment. És clar que si l’Àlex, el Guillem o l’Olmo estan al 100%, als sub-23 els costarà més jugar. Però si ells titubegen i els joves demostren nivell, no tindré cap problema a donar-los oportunitats.

 

  • El San Cristóbal va iniciar dilluns els entrenaments de pretemporada

El club ja porta vuit anys seguits a Tercera. Ja sou un dels clàssics de la categoria. Ho comentava l’altre dia amb el president. El nostre objectiu, un any més, ha de ser mantenir la categoria. Si som capaços d’aconseguir-ho amb dues jornades d’antelació, serà un èxit. Volem fer créixer el club, dotar-lo de millors infraestructures i millorar la plantilla, amb un nucli ampli que no canviï radicalment cada any. També busquem que el juvenil millori. Això no vol dir pujar de categoria, perquè som conscients que és molt difícil, però sí que volem que el salt al primer equip sigui menys agressiu. Això és fonamental, perquè amb el nostre pressupost necessitem gent de la casa. Si venen coses millors, ens alegrarem. Però sempre hem de tenir clar qui som, amb qui anem i què volem ser.

Aquesta temporada han baixat equips importants i tothom vol estar a dalt. És normal. Quan vaig arribar al Terrassa FC, el 2016 a Tercera Divisió, ningú entrenava al matí, molt pocs a les 4 de la tarda i gairebé tots a les 8 del vespre. Ara la realitat és molt diferent. Molts entrenen al matí perquè són professionals. Altres ho fan a les 4 de la tarda, quatre o cinc dies a la setmana. I després estem la Montañesa i nosaltres, que entrenem tres dies a les 8 del vespre. La distància cada vegada és més gran. No és el mateix algú que ha estat tot el dia treballant que algú que s’aixeca per anar a entrenar. Li vaig demanar al club —i ho van entendre— que intentéssim escurçar aquesta distància, sabent com és de difícil competir avui dia a Tercera Federació. En aquest sentit, cal buscar recursos, millorar i fitxar millors jugadors.