Ja fa uns anys que està jugant fora. Sí, ja fa quatre anys que estic fora. El meu primer any va ser a Logronyo, el segon va ser a Leganés, el tercer a Saragossa, i ara a Zamora.
Déu n’hi do. Vostè és molt jove, té vint anys. Com prova l’experiència d’anar a jugar a fora? Molt bé, la veritat és que al final et fa madurar, perquè una cosa és estar a casa amb la família, i quan estàs sola, coses que normalment et fan els teus pares, les has de començar a fer tu, i al final, com deia, et fa madurar i agafar experiència i tot això també.
Té ganes d’establir-se a un lloc després de passar per diversos? Sí, jo crec que m’he quedat a Zamora també una mica per això, perquè he estat molt temps quedant-me un any a tots els equips, llavors com que necessito estar en un lloc, igual dues temporades o així, per estar més tranquil·la, assentar-me una mica en algun lloc, sentir-me més a casa, no ser la típica jugadora que va donant bandades.
Va començar a la Joventut Esportiva de Terrassa (JET). Sí, i després, a Catalunya, vaig estar a equips com el Sant Adrià o el Mataró i en acabat ja me’n vaig anar a jugar a fora.
I com li va anar la seva etapa de formació? Bé, la veritat és que bé. Sempre dic que he tingut molta sort amb les categories de formació, perquè al final, jo vaig començar molt tard a jugar a bàsquet, amb 12 o 13 anys, que és bastant tard per a la gent de la meva generació. Llavors, poder jugar a aquestes categories de formació tan bones m’han fet poder pujar més de pressa fins on volia arribar.
S’ha marcat algun objectiu per a aquesta temporada? Sí, la veritat és que l’any que ve m’agradaria jugar o poder intentar jugar a la Lliga Femenina, encara que no sigui en un dels millors equips, de mitja taula al final, i mantenir-me aquí, i tenir minuts en algun equip així, que estigui bé, i la ciutat també bé. És el que totes les jugadores volem.
Ho veu complicat aconseguir-ho? No, jo crec que tot dependrà del treball, perquè també vaig patir una lesió aquest any passat i, llavors, també tot dependrà una mica de com em senti jo a la pista, si tinc molts minuts enguany, si ho faig bé, les puntuacions. De tot això depèn molt.
I els objectius de l’equip? No és ni pujar a la Lliga Femenina ni res, però nosaltres volem competir per ser aquí, jugar els “play-offs”, i estar a dalt. Intentarem fer-ho, tenim un equip més o menys de mitja taula una mica per a dalt, i tot dependrà, perquè moltes vegades no guanyen els que millor equip tenen, sinó que guanyen els que millor equip són.
De què la fan jugar a Zamora? Estic jugant en posicions d’exterior. Tota la meva vida ho he fet d’ala-pivot i ara d’exterior. La defensa i l’atac canvia un munt, perquè, al final l’ala- pivot també pot jugar obert, però gairebé sempre està més en el que és la zona de dins, i en l’exterior has de tenir més qualitat en el bot, en el tir, i és diferent. En defensa és tot el contrari, per defensar a un pivot hi ha coses que canvien bastant, però m’he acostumat bé, la veritat, i no m’ha costat tampoc moltíssim.
S’hauria imaginat mai que podria viure del bàsquet com a jugadora? La veritat és que no, perquè és el que deia, jo no vinc del bàsquet, de fet jo vinc de l’atletisme, i és un esport totalment diferent. Sempre he sentit que valia per als esports, i sento que, per exemple, si no hagués jugat a bàsquet i m’hagués dedicat només a l’atletisme tota la meva vida, hagués guanyat coses. Feia 100 metres llisos, tanques, i a vegades feia alguna prova de resistència, però poques, Sempre he sentit que havia d’estar a dalt que, òbviament això s’aconsegueix amb treball, amb esforç, però de veritat que mai m’ho hagués imaginat la veritat. Tinc la gran sort de poder dir que visc del bàsquet, del que m’agrada, que això és molt important també.
I va costar el canvi? Em va costar perquè tot el que és tècnica individual, botar, tir, no ho havia fet, venia de zero. L’única cosa que tenia era que era bastant ràpida per l’atletisme i que més o menys era organitzada en el sentit de fer els canvis bé, era bastant coordinada, però no sabia botar la pilota. Llavors sí que em va costar adaptar-me moltíssim, però moltíssim.
Com veu el nivell del bàsquet femení en general? Crec que es podrien fer moltes coses perquè milloréssim, quant a pressupostos, quant a visibilitat, quant a totes aquestes coses que nosaltres no veiem, però sí que haurien d’estar més damunt nostre. El bàsquet femení està pujant, però a poc a poc. Que hi hagi bons resultats de les seleccions també ajuda.
