L’entrenadora de l’equip femení de l'Atlètic, Sílvia Bonastre, té el repte majúscul de mantenir la bona dinàmica de les darreres temporades de l’equip i intentar guanyar la lliga. Assegura que no hi haurà canvis bruscos, però sí que aportarà la seva visió personal.
Com viu l’experiència de ser la primera entrenadora de l’Atlètic? M’ho he agafat amb moltes ganes. Fa tres temporades que estava en dinàmica del primer equip, però ara tot és diferent. Estàs al capdavant. Tinc la sort d’haver detectat les coses que ens falten per millorar. La meva gran il·lusió és aixecar la primera lliga de l’Atlètic. Ja portem temps al darrere, però sé que aquest és un any de procés i de canvis, tant a l’“staff” com en les dinàmiques d’equip.
Veurem molts canvis? El que no faré és canviar-ho tot de dalt a baix, ja que les coses funcionaven. Però hi haurà petits canvis. A més, tinc moltes baixes i hi haurà jugadores noves. Aquesta setmana vam començar a entrenar. Ens hem de saber adaptar entre totes.
Sent pressió? Ho hem fet molt bé els anys anteriors i potser molta gent pensa que ja ens toca guanyar alguna cosa. Però per a mi és el primer any. No descartem res. M’he envoltat d’un molt bon “staff”, amb Ferran Ramal de segon entrenador i Gigi Oliva de tècnica assistent.
Descarta que Gigi Oliva pugui vestir-se de curt i tornar a jugar? Quan vaig contactar amb ella, el primer que em va dir va ser: suposo que no em truques per jugar. En principi no. Ella té molt clar que ja ha penjat l’stick. Segur que serà un gran referent per a les jugadores. Està bé que les noies tinguin diversos referents. Ha estat una de les millors jugadores del món. Ens portarà moltes coses des de la seva visió del hockey. Està bé que entri algú de fora sense conèixer tant l’equip per aportar coses noves.
Quin objectiu es marca en la seva primera temporada a la banqueta? Tinc al cap guanyar la lliga, però l’objectiu que em marco és entrar a la “final-four”. És molt difícil guanyar la lliga. Ja els vaig dir a les jugadores que si en el meu primer any guanyàvem la lliga, ja plegava (riu). No vull que tinguin aquesta pressió. Treballarem coses noves. Els processos són sempre llargs. A l’Atlètic femení li arribarà el moment de celebrar un títol de lliga, però potser ara és precipitat. Quan ets a la “final-four”, poc o molt, sempre tens possibilitats d’acabar-la guanyant.
Li va costar molt acceptar el repte de dirigir el primer equip? He entrenat des dels 15 anys. Sempre m’ha agradat. Els últims anys em vaig dedicar més a la gestió. Mai no havia entrenat el primer equip de la casa, tot i que et venen a buscar any sí, any no. Tenia els nens petits i no podia viatjar massa. Els tres anys que vaig estar amb Jordi Carrera em serveixen molt ara. Conec les jugadores i la dinàmica de l’equip. Quan m’ho van plantejar, no vaig dubtar a acceptar-ho. Era ara o mai.
Han marxat l’argentina Vicky Sauze, Esther Clotet i Marta Dorda i s’han incorporat la neerlandesa Ilse Kappelle i la irlandesa Aoife Taafe. Ha millorat la plantilla? Penso que sí. Les jugadores ja porten un any més juntes. Pugen jugadores de qualitat, com la juvenil Clàudia Escudero. I Kappelle és una jugadora que ha estat internacional amb els Països Baixos i ens aportarà molta experiència. Sempre ho veig tot en positiu. El fet que hi pugui haver més rotacions de jugadores t’acaba donant un plus molt important. Hi haurà més competitivitat i això permetrà l’equip progressar.
Quines diferències hi ha entre ser assistent i fer de primera entrenadora? Ara que soc al capdavant he de fer molta feina de gestió. He d’establir rols amb el meu “staff”. M’agrada molt treballar en equip. No acostumo a fer-ho jo tot i tenir persones que em posen cons al camp. La idea és que cadascú tingui les seves funcions. És cert que jo seré la que lidera l’equip, però la feina està molt repartida. De fet, això és molt bo per a les jugadores.
El Club de Campo continua sent el gran rival a batre? Ara per ara, elles segueixen sent el rival a batre. Fa dos anys les vam guanyar a semifinals i la darrera temporada vam perdre contra elles a la final. Em queda la sensació que hem sabut competir contra tots els rivals. Amb el Club de Campo, tot i que ens hi hem anat acostant, penso que encara estan un punt per sobre.
Se les pot guanyar? La meva obsessió aquest any és ser capaces de jugar de tu a tu amb el Club de Campo. Ja hem demostrat que podem fer-ho. Després pots perdre o pots guanyar, però hem de ser capaces de forçar partits competitius.
I en un segon graó, a banda de l’Atlètic, quins equips espera trobar-se? Nosaltres hem d’estar-hi per la trajectòria que portem. Hi haurà també els equips que han estat a dalt darrerament, com el Club Egara, el Polo i el Júnior. La resta d’equips també estan creixent. Són equips que no acostumen a tenir jugadores referents, però ho fan molt bé en equip i et posen les coses complicades.
