La cultura com a clau i no com a barrera a la discapacitat

El raval de Montserrat ha estat aquest dimecres l’epicentre de la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Terrassa. Una jornada de germanor, però, sobretot, profundament reivindicativa. Enguany, el focus s’ha posat en un dret fonamental sovint oblidat: l’accés a la cultura.

“La idea és que es pensi en les persones amb discapacitat, que també tenen dret a accedir a la cultura com tothom”. D’aquesta manera, Mariona Salvador, treballadora social de Prodis i membre de la comissió organitzadora, resumia al Diari la demanda central de les entitats.

Salvador ha insistit que l’accessibilitat va molt més enllà de les rampes: “Quan parlem de cultura també ens referim a una comunicació clara: que els cartells els pugui entendre tothom, amb pictogrames, lectors, audífons... amb tot”. Alhora, ha reconegut que, malgrat els avenços, sovint la sensació és agredolça: “Enguany ho hem volgut enfocar en la cultura, però en el dia a dia encara cal incloure més les persones amb discapacitat a la societat”.

Víctor Pérez, responsable del Servei d’Oci, Cultura i Esport de LaFACT, hi ha coincidit: “Reclamem una cultura accessible en totes les seves facetes; des del moment de publicar una programació, o en el moment en què s’ha d’entendre un quadre, o veure un programa de televisió”. Pérez va ser taxatiu respecte a la realitat actual: “tothom els necessita, però nosaltres tot i que parlem d’una inclusió, ens queda molt per arribar, i per això ens fa falta recursos, ens fa falta que les administracions estiguin al costat nostre”.

Pérez també ha alertat de la fragilitat financera amb què treballen moltes entitats a causa dels tempos de l’administració: “La manca de recursos fa que les entitats s’endeutin”. Ha explicat que, sovint, les entitats petites es comprometen a fer projectes per les famílies, però “quan reben la subvenció és més tard que quan ells han engegat; s’han de posar els diners per avançar”.

El centre de Terrassa s'ha tenyit de taronja per reclamar una cultura veritablement inclusiva. La jornada, que ha omplert el Raval de cartelleria accessible amb pictogrames i activitats com ball amb cadires, tabals i actuacions diverses, ha deixat que la cultura, quan és accessible, ho ha de ser per a tothom.

Les entitats Coordinadora Capaç, Diswork, Grup Mefi, la Pineda Fundació Vallparadís, LaFACT Fupar, Prodis, Prou Barreres, Verdisseny i l’Oficina de Capacitats Diverses de l'Ajuntament, han presentat el manifest “Que la cultura no ens tanqui les portes”, en què han denunciat situacions discriminatòries encara habituals. “No pot ser que, al cinema, les persones que anem en cadira de rodes hàgim d’asseure’ns a la primera fila, patint mal de coll, o que al teatre ens toqui la darrera fila, lluny de l’escenari i de l’emoció”, han reivindicat. El col·lectiu també ha reclamat l’autodescripció, la llengua de signes i la lectura fàcil en museus i concerts, així com millores a les webs de venda d’entrades. Entre les peticions, ha destacat la gratuïtat dels acompanyants de persones amb gran dependència, per evitar la “doble entrada”, i més places d’aparcament pròximes als espais culturals.

Crida a les administracions

A més de la cultura, la gestió dels processos de valoració de la dependència i l’accés a prestacions ha generat unanimitat entre els consultats. Salvador ha advertit que “encara falta molt per fer” i ha descrit l’angoixa diària: “Tens la família i la persona desesperada perquè tarden moltíssim. Al final la família i les entitats volen el millor per la persona i el més aviat possible”.  

Víctor Pérez ha corroborat aquesta situació sovint de col·lapse administratiu: “Hi ha cues gegants d’espera per tramitar, per donar resposta, i això també s’hauria d’accelerar d’alguna manera”.  Per tot això, les entitats han reclamat a les administracions un augment dels recursos i unes polítiques socials més potents i amb més pes a escala local. També han fet una crida a la ciutadania perquè prengui consciència, s’impliqui i entengui que la inclusió és una tasca col·lectiva que requereix el compromís de tothom.

Des de la Coordinadora Capaç, han coincidit en les reivindicacions i hi han afegit la manca d’oferta d’activitats d’oci per a la infància amb diversitat funcional. “Volem els mateixos drets, ni menys ni més”, han afirmat. Tot i que en formen part persones de totes les edats, les seves responsables han destacat que “falten activitats d’oci per dur-hi els nens petits, encara queda molt per fer”. 

Quina és la teva reivindicació?

Maria Dolors Lapuente, 69 anys: “No és només que falti feina per fer, perdem drets”

Maria Dolors Lapuente, de l’entitat Prou Barreres, alerta que “el problema no és només que falti feina per fer, és que estem perdent drets. Ens vam estancar i ara anem enrere”. Lapuente denuncia les traves que comporta la nova normativa a l'hora d'instal·lar rampes a comunitats de veïns i recorda que treballen per renovar el pacte d’accessibilitat amb l’Ajuntament, vigent des de 2012 i ja “obsolet”.  “Seguim reivindicant per no perdre drets“, conclou. 

Joan Fontanet, 44 anys: “Falta molt camí per fer per en accessibilitat i igualtat”

Joan Fontanet ho té clar: “Falta molt camí per fer en accessibilitat i igualtat. Encara cal canviar el xip de moltes persones que no tenen cap discapacitat, perquè sovint no són conscients de les barreres que hi ha”. Amb sinceritat, afegeix: “Jo mateix, abans de trobar-m’hi, tampoc ho veia. Però quan et quedes en cadira de rodes, et canvia la vida i te n’adones”. Fontanet posa en valor la importància de l’empatia i la necessitat d’un entorn realment inclusiu.

Olga Lao Romero,  47 anys: “Cal que la gent entengui què és la discapacitat”

L’Olga Lao Romero té la síndrome del cromosoma X fràgil i defensa amb fermesa la necessitat de visibilitzar les persones amb discapacitat. “Cal que la gent entengui què és la discapacitat i les capacitats diverses”, reivindica. Aquest 2025 ha estat el seu primer any participant en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i assegura que ho viu amb il·lusió i compromís: “Penso que és molt important ser-hi, fer sentir la nostra veu i que se’ns escolti”.

Irene Mateos, 36 anys: “Tots hem de tenir els mateixos drets”

L’Irene té una discapacitat psíquica i participa amb el grup Mefi. “És un dia per compartir i reivindicar”, diu. Explica que la seva discapacitat és fruit d’una malaltia, i defensa la necessitat de visibilitzar les discapacitats invisibles: “Jo soc una noia normal, ajudo els altres i lluito per tirar endavant amb el que tinc. Però hi ha qui no és conscient que també existeixen discapacitats que no es veuen. Totshem de tenir els mateixos drets perquè tots som persones humanes”.

LaFACT estén el Dia de la Discapacitat al Vallès 

LaFACT, Factoria Social de Terrassa, ha desplegat aquests dies una agenda pròpia d’activitats per commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb una mirada comarcal. L’entitat, que actualment acompanya més de 600 persones i col·labora amb 75 empreses per facilitar la inclusió laboral , ha fet present la reivindicació també a Sant Cugat del Vallès i Rubí.

A Terrassa, més enllà de la participació a l’acte unitari, i seguint el fil conductor cultural de la jornada, LaFACT ha organitzat una visita accessible a la Sala Muncunill en col·laboració amb el Servei de Promoció Cultural de l’Ajuntament de la ciutat. L’objectiu ha estat apropar l’art a tothom, amb adaptacions per garantir la plena comprensió i gaudi de l’experiència. A més, s'ha ofert una sessió de contacontes titulada “Els desitjos de Nadal”, on usuaris del centre ocupacional de LaFACT han compartit relats carregats de valors com la solidaritat, la convivència i la igualtat.

El desplegament territorial ha inclòs la presència a la Fira d’entitats socials de Sant Cugat per assessorar famílies i la participació a la festa del sector a Rubí. En aquesta darrera localitat, alumnes del projecte formatiu “Rubí, ara sí: vine i forma’t” han compartit la seva experiència capacitador-se com a auxiliars d’hosteleria .

Tot i l’activitat frenètica del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, LaFACT ha volgut fer també la seva veu a través d’un comunicat emès aquest dimecres. L’entitat qualifica el moment actual de “complex” i denuncia el “maltractament rebut” al sector per part del Govern català. Segons l’entitat, els “compromisos en fals” i les promeses d’inversió prevista en personal de suport que, finalment, serà inferior i arribarà molt més tard del termini previst, provoca l’endeutament de les entitats. 

En paral·lel a la reivindicació de més recursos, LaFACT ha impulsat la campanya Giving Tuesday a través de la seva aplicació “Amics de LaFACT” per recaptar fons destinats a la compra de material sensorial terapèutic perquè les persones amb discapacitat intel·lectual vinculades a l’entitat puguin dur a terme activitats per millorar les seves habilitats. 

El taronja que elimina barreres

D’altra banda, amb motiu del Dia Internacional, l’Ajuntament de Terrassa ha il·luminat de color taronja la façana consistorial i el Monument a la Dona Treballadora, per reafirmar el seu compromís amb una ciutat més justa, oberta i sense barreres. Així ho ha reivindicat la tinenta d’alcalde Meritxell Lluís durant la jornada.

L’Ajuntament va presentar el mes passat una guia de programació inclusiva que recull totes les activitats accessibles a la ciutat fins al pròxim 15 de desembre.