La selecció espanyola de futbol es va proclamar campiona del món el 19 de juliol per segon cop a la seva història després de batre l’Argentina a la gran final del torneig disputat als Estats Units, Canadà i Mèxic. Una fita extraordinària que va provocar un esclat de joia en tot l’estat i que va brodar a la samarreta del combinat espanyol una segona estrella com a dominadors de l’univers futbol. Un títol, a més, que confirma a Terrassa com una de les ciutats capdavanteres del futbol de seleccions en l’àmbit mundial, ja que poques ciutats poden mostrar en el seu àlbum d’il·lustres a dos campions del món, superant algunes de les principals ciutats espanyoles. Xavi Hernández va ser un dels grans responsables del primer títol de la selecció, aconseguit a Sud-àfrica l’any 2010. Setze anys més tard, Dani Olmo va prendre el relleu signant també un campionat extraordinari aixecant la copa d’or que obtenen els campions.
Aquesta fita situa Terrassa com a la segona població espanyola en nombre de campions del món de futbol. Només es veu superada per Los Palacios y Villafranca, una localitat sevillana d’uns 40.000 habitants que ha aportat tres futbolistes a les seleccions espanyoles campiones del món. El 2010 Jesús Navas va participar en el primer títol mundial i en el 2026 han estat dos els jugadors nascuts en aquesta localitat els que han format part del conjunt dirigit per Luis de la Fuente: Gavi i Fabián.
Aquest cas extraordinari pel nombre de campions mundials amb relació als habitants és l’únic que supera l’aportació terrassenca. Fàbrica d’esportistes de renom internacional en diferents modalitats amb campions del món com Bernat Sanahuja, Álvaro Granados, Paula Leitón, Berta Abellán, Gerard Rodríguez o Llorenç Álvarez, entre altres, el futbol egarenc ha estat representat en els dos grans èxits del futbol espanyol. Sense oblidar que tant Xavi Hernández com Dani Olmo també tenen en el seu palmarès el títol europeu de seleccions i una medalla de plata olímpica, a part d’altres èxits internacionals.
Només tres ciutats espanyoles més, totes elles capitals de província, igualen la marca terrassenca. Madrid també compta amb dos campions nascuts a la capital (Rodri i Marcos Llorente, tots dos en 2026), igual que Barcelona (Gerard Piqué i Víctor Muñoz) i Pamplona (Nico Williams i Mikel Merino). Cal tenir en compte que el naixement d’alguns jugadors no es correspon amb les seves localitats de criança, que és la que s’ha tingut en compte en aquest estudi.
Per tant, a més d’aquesta segona posició en un rànquing espanyol, Terrassa se situaria com a la ciutat catalana amb més campions del món juntament amb Barcelona. Hi ha dotze municipis més representats a Catalunya en aquest llistat: Badia del Vallès (Busquets), Mataró (Lamine Yamal), Manresa (Marc Pubill), Pallejà (David Raya), Martorell (Eric Garcia), Alella (Marc Cucurella), Sallent (Joan García), Estanyol (Pau Cubarsí), La Pobla de Segur (Carles Puyol), Tàrrega (Joan Capdevila), l’Hospitalet de Llobregat (Víctor Valdés) i Arenys de Mar (Cesc Fàbregas). En aquest llistat cal mencionar la identitat manresana del defensa de l’Atlético de Madrid Marc Pubill, nascut a Terrassa, d’on és originària la seva mare, i el seu pare va jugar durant molts anys a waterpolo amb el CN Terrassa, però que ha fet tota la seva vida a la capital del Bages.
De fet, Catalunya és qui domina el nombre de campions del món amb la selecció espanyola de futbol amb un total de setze futbolistes. Andalusia amb sis i la Comunitat de Madrid i Euskadi amb quatre representants segueixen en aquest àmbit. Només un futbolista dels 49 campions ha nascut fora d’Espanya, el defensa de Athlétic Club Aymeric Laporte.
Domini català
Pel que fa a la comunitat catalana, destaca el fet que algunes de les grans ciutats del país no comptin amb cap representant a les dues seleccions espanyoles campiones del món. Barcelona és l’única capital de província amb presència i poblacions com Sabadell o Badalona, en els primers llocs de les més poblades, no han tingut cap futbolista seleccionat en les dues cites mundialistes.
En la comarca del Vallès Occidental, només Terrassa i Badia del Vallès han estat presents en els èxits del combinat estatal. I pel que fa al cas de Badia, amb Sergio Busquets, també amb una clara connexió amb Terrassa donat que el migcampista va jugar a les files del Jabac, des d’on va marxar al juvenil del FC Barcelona per iniciar una etapa plena d’èxits pel que fa a club i selecció espanyola. El Jabac va ser, de la mateixa manera, el club on va fer les primeres passes el migcampista Xavi Hernández abans de continuar la seva formació al Terrassa FC. Un punt comú amb la trajectòria de Dani Olmo, que va jugar al conjunt terrassista abans de fitxar per l’Espanyol en categoria benjamí. Els dos van anar després al planter del Barça i van disputar el Mundial que van guanyar com a futbolistes del primer equip del club blaugrana.
- Dani Olmo, aixecant el trofeu aconseguit a Nova York
Fuentalbilla, la localitat més petita
Andrés Iniesta va ser el gran heroi al Mundial de Sud-àfrica, com a autor del gol que va donar a la selecció espanyola el primer títol de la seva història. La seva aparició a la final contra els Països Baixos ja forma part dels capítols més destacats de l’esport espanyol. Però hi ha una dada curiosa respecte del lloc de naixement d’Andrés Iniesta, la localitat de Fuentealbilla, a la província d’Albacete. Es tracta de la població amb menys habitants d’Espanya que compta amb un campió mundial. Té uns 1.800 habitants, superant Rincón del Soto, a La Rioja, el poble del davanter Fernando Llorente, amb 3.900 habitants. En aquest sentit, cal mencionar el cas del defensa del FC Barcelona Pau Cubarsí, que és d’Estanyol, un nucli d’uns 200 habitants, però que pertany a Bescanó, amb poc més de 5.000 habitants. Aquestes són les tres poblacions de menys de 10.000 habitants amb un campió del món dins d’una llista farcida de petites localitats que han donat algun il·lustre a la selecció.
Les poblacions petites són el motor de les seleccions campiones
Observar la procedència dels jugadors que han integrat les dues seleccions espanyoles campiones del món deixa clar que no cal haver nascut en una de les grans capitals espanyoles per destacar en l’univers futbolístic. Fins i tot es pot dir que incrementen les opcions si es prové de nuclis més reduïts que serveixen de trampolí cap als grans clubs estatals. Així s’explica que Los Palacios y Villanueva destaqui com la població amb més campions del món malgrat tenir uns 40.000 habitants o que Terrassa superi grans capitals espanyoles per situar-se en el segon lloc de la llista amb els mateixos representants, per exemple, que Barcelona.
L’equip que va conquerir el títol als Estats Units, sense anar més lluny, destaca per estar format en la seva gran majoria per jugadors de petites poblacions. Pel que fa als catalans, només Víctor Muñoz és nascut a la capital, però estan representades poblacions com Manresa, Mataró, Sallent, Martorell o Bescanó. Els representants andalusos tampoc provenen de les capitals (Fabián i Gavi són de Los Palacios i Baena de Roquetas de Mar) mentre que els futbolistes bascos provenen de Murgia (Unai Simón), Eibar (Oyarzábal) i Sant Sebastià (Zubimendi). La Comunitat Valenciana també aporta des de poblacions petites (Foios amb Ferran Torres i la Pobla de Vallbona amb Grimaldo), mentre que els canaris són de Tegueste (Pedri) i Las Palmas (Yeremi Pino). Una de les grans revelacions de la selecció, Pedro Porro, prové de la localitat de Don Benito (Badajoz).
Madrid va tenir dos jugadors en l’equip de Luis de la Fuente (Rodri i Marcos Llorente) i Pamplona, amb el davanter Nico Williams.
Aquesta tendència també es veu a la selecció campiona del 2010, on només trobem Gerard Piqué com a representant barceloní o Juan Mata, que es va criar a Oviedo. La gran majoria de la resta de futbolistes d’aquell equip també pertanyen a petites poblacions on van donar les seves primeres passes en el món del futbol abans de desenvolupar la seva carrera en els principals clubs del futbol espanyol.
