No tots els personatges que han aportat un llegat a aquesta ciutat, des dels seus coneixements o per altres aptituds, van néixer a Terrassa. Han passat i continuen passant referents en la seva matèria que, tot i no ser autòctons, deixen o han deixat la seva marca per la resta dels temps. Com Daniel Blanxart i Pedrals, nascut l’any 1884 a la localitat d’Olesa de Montserrat, de la comarca del Baix Llobregat, i reconegut investigador, enginyer industrial i docent a aquesta ciutat.
“El pare era metge, però a mi m’atreien més altres ciències i em vaig decantar per una enginyeria”, comenta. Del seu pas per l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa, de la qual va ser catedràtic, i de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, en guarda bons records.
La docència
“Ensenyar allò que saps és gratificant. No hi ha res com la docència i és un estímul per als que els agrada”, assegura. Era una vocació innata, es podria dir i de molt jove ja va guanyar la càtedra de Tecnologia tèxtil i Teoria de teixits. “Sí, vaig començar de seguida a donar classes, això sí, després d’una extensa formació. Perquè és bàsica”, diu. Van ser temps de grans aportacions en l’àmbit docent del tèxtil. “Sempre vaig intentar que fos un ensenyament àgil i innovador, fugint potser de temaris feixucs i pesats. Si expliques amb un llenguatge més pròxim i amb una mentalitat oberta, els alumnes ho agraeixen”, detalla.
- Blanxart va néixer a Olesa de Montserrat, però la seva vida acadèmica com a docent va tenir l’Escola d’Enginyers de Terr
Si se’l va qualificar d’investigador, no va ser per quedar bé. “La recerca també m’interessa i la recomano a tothom que s’hi pugui endinsar. Les teories estan molt bé, però la pràctica és fonamental. Si a una classe està una hora parlant sense parar, al final ningú para atenció”, afirma.
No s’aturava aquí la seva prolífica activitat diària. Inventar, crear, millorar aparells que ja existien, també van ser accions que va dur a terme. “Si alguna cosa et passa pel cap, l’has de fer. És com l’escriptor que plasma les seves idees en un llibre o el pintor, que ho fa a un llenç. Tot són maneres de crear, d’inventar”, assenyala.
D’altra banda, va ser el director del Laboratori d’Assaigs Tèxtils del Condicionament Terrassenc i va fundar la Biblioteca Tècnic-Tèxtil de l’Institut Industrial de Terrassa. “Si em quedava temps lliure? Si fas el que realment t’agrada, no sempre se’t fa necessari aquest temps que en diuen lliure”, apunta.
Els homenatges
Era impossible que, amb el seu bagatge, no rebés homenatges ben merescuts, com el fet que un institut d’aquesta ciutat porti per nom Investigador Blanxart. Però també l’han recordat a la seva població natal, Olesa de Montserrat, també amb el seu nom a un institut d’allà, i un monòlit, obra de l’escultor local Amadeu Paltor i Voltà, en la seva memòria, en el parc municipal.
- Per tota la seva aportació en la docència a la nostra ciutat, se li va dedicar un institut que porta el seu nom
“Que et recordin i et facin aquests petits homenatges, és molt agradable, però em quedo amb el millor regal, els més de 6.000 alumnes de diverses procedències que van poder ocupar càrrecs de rellevància en acabar la seva formació”, declara.
Una faceta molt arrelada que no tenia res a veure amb el seu vessant tècnic era la música. “No puc evitar-ho, la música és com la meva segona activitat principal. Les meves col·leccions de discos i altres articles relacionats són un tresor incalculable”, explica. Totes aquestes recopilacions es troben a la Biblioteca de Catalunya i hi ha música variada, com aquella frase que deixen anar moltes persones, quan diuen “escolto de tot”. “Quantes estones al costat del gramòfon, escoltant música en pau i sense pressa”, agrega. Podem parlar de passió per la música? “Sí, podem parlar de passió per la música”, contesta rotundament. Una passió per a aquell temps lliure que es mencionava.
