Després de quatre mesos de feina duta a terme amb idèntiques dosis de cura i passió, el mural “Al·legoria del transport”, pintat pel terrassenc Pere Viver l’any 1904, ja torna a lluir a les parets del vestíbul modernista de l’Escola Industrial, una de les joies de la corona del modernisme terrassenc. Berta Blasi i el seu equip de restauradors s’han encarregat de salvar la pintura, que ja ha tornat a casa. La pintura escenifica tot el procés de la indústria llanera. El mural restaurat és un dels més grans de Terrassa. Fa 11 metres de llargada per 2,24 d’alçada. S’exhibeix segmentat en vuit peces de 2,4 per 1,5 metres cadascuna. Les seves inusuals grans dimensions han estat precisament un dels grans reptes (i maldecaps) per als restauradors. De fet, fa vuit anys, l’obra ja va ser restaurada en profunditat. Ja s’estripava. Blasi ha intentat ser el menys intervencionista possible amb el mural.
La degradació de l’obra va obligar a actuar amb prestesa. Com s’acostumava a l’època, es va fer damunt d’un paper de mala qualitat. Les operacions de restauració han estat costoses. Per garantir la pervivència de l’obra, s’han recosit bé els estrips, esquivant les xacres de la vellesa, l’inevitable pas del temps. La divisió en vuit peces suposa un plantejament innovador, però reversible. Si en el futur es decideix “reunificar-les”, només caldrà retirar les bandes que les subjecten. De fet, el mural no es podia exhibir com una única planxa. S’ha disposat en vuit parts, sense que a l’ull humà li sigui gens senzill d’adonar-se’n.
