El Rasacrucis celebra enguany la seva 16a edició consolidat com el ritual no oficial que dona el tret de sortida a la Festa Major per a centenars de joves terrassencs. El que va començar l’any 2007 com un correbars improvisat entre amics, ha esdevingut una cita esperada que omple els carrers de la ciutat cada divendres de Festa Major a la tarda, enguany el 4 de juliol a les 18 hores a la rambla d’Ègara. Tot i que no forma part del programa institucional, l’acte va néixer de la necessitat d’omplir un buit: un espai de festa i trobada per a la gent jove just abans del gruix d’actes oficials.
Un dels elements clau del Rasacrucis és la seva samarreta, que cada any esdevé un símbol d’identitat col·lectiva. Enguany el disseny l’ha fet el reconegut il·lustrador terrassenc Conrad Roset, i s’inspira en quatre fotografies d’edicions anteriors, com a homenatge visual a la història del correbars. Fidel a l’esperit participatiu de l’esdeveniment, més de 1.800 persones han votat el color de la samarreta a través d’Instagram, que finalment serà beix amb tocs salmó. Una de les coses que més il·lusió fa als organitzadors és veure com, durant tota la Festa Major, la gent que la porta es reconeix pel carrer, se somriu i sent que forma part d’alguna cosa compartida. “Ens sentim molt terrassencs”, expliquen els organitzadors, i la samarreta és el fil invisible que connecta centenars de cossos en una mateixa emoció.
La samarreta, que té un preu de 15 €, inclou com sempre un got reutilitzable amb disseny a conjunt, que es pot fer servir durant tota la Festa Major per aconseguir descomptes als bars col·laboradors. Aquest any, com a novetat, la recollida es farà el diumenge 29 de juny a Cal Reig, la nova seu dels Minyons, entre les 12 i les 20 hores. A més, l’espai oferirà un vermut amb música ambient, per fer de la compra una experiència més festiva i evitar llargues cues. I com ja és habitual, la colla Bloco Baião serà l’encarregada de posar el ritme al correbars, un dels trets distintius del Rasacrucis. “És un orgull fer vibrar el Rasacrucis i convertir-ho en una experiència col·lectiva”, explica Eric González, cap de colla. La batucada, vibrant i contagiosa, s’ha convertit en un dels símbols més estimats de la festa.
El recorregut
Els organitzadors del Rasacrucis treballen en possibles canvis per al recorregut d’enguany, tot i que, de moment, no s’ha confirmat cap novetat definitiva. Per això, tot apunta que la ruta seguirà un traçat molt similar al dels darrers anys. “Ens agradaria innovar, però aquesta zona, on va néixer, serà sempre el cor de la ruta”, afirmen.
La prèvia s’inicia al bar Tecavins, a tocar del Museu de la Ciència. Des d’allà, el correbars —acompanyat de la batucada— baixa per la rambla d’Ègara fins al carrer Pau Claris, que s’enfila fins a la cantonada amb el carrer Indústria. En aquest punt, la marxa connecta amb el carrer Mare de Déu dels Àngels, on es fa la primera parada destacada: Cal Reig, la nova seu dels Minyons de Terrassa.
A continuació, la comitiva baixa fins al carrer de la Rasa i s’atura a la plaça Didó, on bars com La República, el Zurito o la Rasa 64 reben els participants amb els gots a punt. Després, la ruta avança cap al Vapor Ventalló, un dels punts amb més afluència, i finalitza de nou a la plaça Didó, tancant el recorregut en un ambient de festa i retrobada.
Una tradició entre col·legues
El Rasacrucis va néixer l’any 2007, quan dos amics van tenir la idea de fer un correbars durant la Festa Major: començar a casa seva, a l’inici del carrer de la Rasa, i parar a cada bar fins a arribar a la Granja Catalana, el local de confiança. El segon any s’hi va afegir tota la colla i va sorgir el nom: Rasacrucis, un joc de paraules entre el Via Crucis i el carrer que recorre la ruta.
Amb els anys, l’activitat es va consolidar i es van incorporar elements com adhesius i samarretes, que cridaven l’atenció dels curiosos. El boca-orella va fer créixer el fenomen, fins que el 2010 es va crear una comunitat a Facebook per informar dels horaris i novetats. Va ser també l’inici de les samarretes oficials, dissenyades amb la participació dels seguidors. El 2012, amb la incorporació de les batucades com la Kata Katinga, el Rasacrucis va guanyar en espectacularitat. Més endavant, hi van participar els Diables de Sant Pere Nord i actualment els Bloco Baião posen ritme a la ruta.
El punt d’inflexió va arribar el 2016, amb la presència destacada dels Diables, que van atraure molt públic, van augmentar les vendes de samarretes i van convertir el recorregut en un acte esperat fins i tot pels bars de la zona, que cada any rebien més i més gent amb la mateixa samarreta. El 2017, en el 10è aniversari, el Rasacrucis va celebrar una gran festa conjunta amb els Minyons de Terrassa.
Després de la pausa obligada per la pandèmia, el Rasacrucis va renéixer el 2022 amb més força que mai i amb un format renovat. “Va ser un punt d’inflexió”, expliquen els organitzadors. “Feia dos anys que la gent no sortia amb normalitat i hi havia moltes ganes de recuperar la tradició.”
Una de les principals novetats va ser la inclusió d’un got reutilitzable —amb un disseny a joc amb la samarreta— en el preu de la inscripció. Aquesta iniciativa va néixer amb la voluntat de mantenir els carrers nets, davant l’augment de participants. A més, el got es pot continuar utilitzant durant tota la Festa Major, ja que diversos establiments col·laboradors ofereixen descomptes en les consumicions a qui el porti.
En els dos darrers anys, el Rasacrucis ha assolit una dimensió insospitada pels seus creadors. Prop de dues mil persones vesteixen la seva samarreta oficial i esperen amb il·lusió la tarda de divendres de Festa Major. Tot i no formar part del programa oficial, el correbars s’ha convertit en una tradició arrelada i en un ritual col·lectiu per als joves terrassencs, que el viuen com una cita imprescindible de la festa.
