“No s’ha de tenir por de sortir de la zona de confort”

Tanya Arch, optimista eterna

Treballa fa cinc anys en el sector farmacèutic, en tasques digitals i fent formació, però també ho ha fet en altres àmbits. Quan va aterrar a Terrassa, l’any 2006, el món digital aquí “encara era molt primitiu”. “Quan treballo en una indústria, faig tot el possible per aprendre tot el que es mou en aquella indústria”, manifesta. Recorda que “sempre havia fet art. Ballava i feia teatre i havia fet d’actriu a Nova York i tenia un estudi on m’enviaven càstings i totes aquestes coses”, comenta. Quan feia sis setmanes que estava a Terrassa, es va embrancar a fer de coctelera del Bartinis. “Feia una mica de “show” per a la gent que venia i els vaig ensenyar tot el que era el món de còctels d’estil americans”, assegura. “A Nova York podia treballar molt i tenia oportunitats i vivia bé i aquí, l’única manera de pujar de sou és canviar de feina, i més si ets dona”, diu, però va haver de venir a aquesta ciutat, fa vint anys, per la malaltia del seu fill. Li hauria agradat més dedicar-se a la seva part artística i “estar amb gent, ser creativa i no fer el mateix cada dia” i “t’ha d’agradar el que fas i has de buscar un motiu per fer el que fas”. “Expressar-te i comunicar és molt important i la millor forma de fer-ho és emocionar la gent”, apunta. Afirma que “no s’ha de tenir por de sortir de la zona de confort”. Va néixer als Estats Units. Els seus pares van néixer a Terrassa i van marxar a Nova York. “Suposo que el meu aire, la meva forma de gestionar, de parlar o de veure les coses és més americana”, diu.