“Era funcionari de la Junta d’Energia Nuclear” i i treballava a Barcelona. En aquesta feina va aprendre comptabilitat, que llavors “es feia manualment, amb fulles intercanviables i amb uns llibres molt grossos”, rememora. Va estar-hi uns quinze anys i “després vaig venir aquí, a Terrassa”, a treballar a la gestoria Vilardell, però va fer un gir.
“Vaig fer tres cursos a l’Escola d’Alta Administració de Barcelona (EADA), dos de Fiscalitat i un de Comptabilitat Analítica i Control de Gestió”, subratlla i afegeix que “amb tota la voluntat del món, vaig aconseguir convertir-me en un expert fiscal”. Amb el temps, “vaig veure que no tenia més possibilitats de créixer i llavors va ser quan vaig pensar a muntar el despatx” amb una companya, la Josefina, i el seu fill Gustavo, i van constituir Ruiz i Fernández Assessors, amb seu a Terrassa.
D’ençà que va iniciar-se en el món de la fiscalitat “ha canviat molt” i veu que hi ha molta més distància entre els experts del ram i l’administració. Admet que, el tema fiscal, “si el desconeixes, és bastant complicat” i que és necessari estar al dia perquè les normatives van canviant. Opina que, fora dels professionals “hi ha molt poca gent que tingui cultura fiscal” i considera que estaria bé que es tinguessin algunes nocions, perquè “saber, sigui el que sigui, sempre és bo”.
Va néixer a Almeria, però va viure a Còrdova. El seu pare, que era guàrdia civil, el van traslladar a la Pobla de Lillet i més tard va arribar a Terrassa. Des que es va casar, viu a Sabadell.
