Amb el seu pare jugaven a tennis, però, arran d’una lesió d’ell, el metge li va recomanar “caminar, natació o bicicleta, i es va comprar una bici” i s’hi van iniciar. Va començar a la Penya Nicky’s, però sense competir. “No em passava ni pel cap. Sortíem els diumenges i ens ho passàvem bé”, recorda.
Tot fins que a la Nicky’s van veure que tenia potencial i que “ho feia bé i em van dir, tu has d’anar a córrer”. I, es va federar, a la categoria infantil. Un equip del País Basc, que “era on hi havia equips de noies”, la va veure i la va captar i va estar-hi uns anys. Després també va passar per un equip navarrès i per “un altre que es va fer aquí a Catalunya” i li anava bé, obtenint bones classificacions. Fins que li va sortir l’oportunitat de fitxar per un equip italià i va estar-hi nou anys. “Allà vaig al·lucinar, tot era ciclisme”, diu.
“Pels recursos que teníem en aquella època, que no és el que tenen ara les noies, estic molt contenta i, més que res perquè ho he gaudit”. “No es tracta ni de grans contractes ni de guanyar-te la vida amb això si fas el que t’agrada”, apunta. El ciclisme ha canviat molt i diu que “abans era més de resistència i ara és més explosiu”.
L’any 2010, es va retirar i des de llavors que treballa a la Federació Catalana de Ciclisme fent tasques tècniques i també fa de comentarista per TV3 o Teledeporte.
A la seva carrera va aconseguir guanyar una etapa del Giro d’Itàlia i va ser Campiona d’Espanya. A més, va participar en diverses edicions del Tour de França, del Mundial i va estar als Jocs de Pequin.
