Recorda que el seu pare “tenia tres càmeres fotogràfiques, que no me les deixava tocar” i, quan tenia 22 anys, “em vaig comprar la primera càmera fotogràfica Reflex” de segona mà. Un any més tard, va fer un curs a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i posteriorment altres formacions “de cara a ser professional”, però, finalment, no ho va veure segur i no s’hi va acabar dedicant.
Creu que aquesta passió per la fotografia li va venir perquè “ho tenia com una cosa màgica, prohibida” pel que havia viscut a casa. L’atrau molt també perquè “ho pots practicar sempre en qualsevol situació, a qualsevol lloc i el que m’encanta és mirar de compondre que el tema sigui atractiu visualment, no una foto de qualsevol manera”, agrega.
Li agrada molt fer fotos de “paisatge”, si bé, ara “faig moltes fotos de flors perquè em permet fer-la tot l’any i fer variants d’un tema que normalment és bonic”, apunta. Amb el temps, i després de passar per la fotografia analògica i la digital, ha aparcat les càmeres per dedicar-se a fer les fotografies amb el telèfon mòbil, ja que “sempre el porto a sobre”. Afirma que el mòbil “té dues o tres limitacions respecte a una bona càmera professional”, però, en canvi, assenyala que “té el gran avantatge que de seguida la pots enviar i la pots editar i modificar”.
