Fent un curs sobre nutrició, “vaig conèixer una noia que és professora de quiromassatges” i va decidir aprendre’n. Va fer un curs d’aquesta especialitat i, un dia, fent un massatge, i per un tema postural, la professora li va parlar del Txikung i, a partir d’aquí, va interessar-se per aquesta disciplina, també.
Casualment, en un centre cívic, va saber de l’Iván Trujillo, que feia classes de Txikung de franc i s’hi va afegir. “Em va agradar tant que li vaig preguntar on ho havia estudiat”, recorda, i es va formar amb “la seva mestra”. En l’actualitat, es dedica a fer classes d’aquesta pràctica al parc de les Nacions Unides, cada quinze dies a través del programa “Mou-te, tu i guanyes” que organitza l’Ajuntament. Ho fa conjuntament amb Trujillo. També ha fet classes de forma regular en un centre.
Explica que el Txikung, a grans trets, “és la part pràctica de la medicina tradicional xinesa”, on les emocions tenen una part molt important i també “té una part física suau i harmònica”. Descobrir-lo li ha suposat “un canvi molt brutal de la meva vida, perquè modela el caràcter. Jo el definiria com la pràctica que modela el caràcter”. L’atrau molt la filosofia oriental i diu que “vivim en un món de caos, de les coses ràpides. I parar costa molt. Jo sempre dic la mateixa frase, has de viure com una tortuga, gaudint del camí”.
