Recorda que ha treballat la meitat de la seva vida professional al tèxtil i després al camp editorial i, finalment, ho va fer a l’administració pública. Quan tenia quaranta anys, va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia. “Com que ja havia tingut una militància política, vaig pensar que ordenar una miqueta les idees era oportú”, apunta. Ara, ja jubilat, “em dedico als temes de memòria democràtica” i participa en el projecte “Testimonis a l’aula”.
“He tingut la sort de tenir feines molt diferents, que vol dir que tenies d’implicar-te i havies de canviar d’equip i sobretot tenir molta curiositat i aprendre coses noves”, afirma. Ha militat políticament des de l’any 1966, quan va ingressar a les Joventuts Comunistes i explica que “encara cotitzo al PSUC”. Per la seva militància va estar uns mesos a la presó.
Eren temps complicats, en plena dictadura, que “va ser llarga i va ser cruel i hi havia molta por”, però creu que “aquesta no resignació l’hem de fer valdre”. D’aquella època creu que queda “un patrimoni immaterial, un patrimoni ètic de molta gent que es va comprometre per intentar canviar les coses”. Opina que “el missatge que hem de transmetre és que això de la democràcia és una construcció que s’ha de fer cada dia” i avisa que, actualment, “hi ha una onada preocupant d’intentar retrocedir en drets humans”.
Durant tres anys, va estar treballant a la Xina, en el sector del tèxtil. “Vaig conèixer gent que tenia un projecte a la Xina i em va interessar”. D’aquesta estada va escriure unes cròniques per al Diari de Terrassa.
