Recorda que va tenir “una infància una mica malaltissa i vaig visitar molts metges”. Arran d’aquesta experiència, “vaig pensar que aquelles persones feien una feina que a mi m’interessava molt i que aquest concepte de poder ajudar la gent a mi m’agradava”, apunta, i va decidir estudiar Medicina. Explica que a acabar la carrera “sense una orientació clara a cap especialitat” i, en l’actualitat és “adjunt d’urgències de cirurgia” a l’Hospital Universitari de Terrassa (CST).
També es dedica a tasques sindicals i, des de 2021, com a secretari general de Metges de Catalunya. Per un tema personal, es va acabar implicant sindicalment. “La percepció és que has de picar ferro fred, però soc una persona molt constant, i per a mi això no és un obstacle insalvable, si no és un repte. Per tant, soc molt difícil de desmoralitzar”, afirma. Sent que ajuda per partida doble, als professionals sindicalment i als pacients com a metge.
Sosté que, ara, “la sensació és que tot el sistema està saturat i tothom està esgotat” i que fa anys, “era com una cursa d’obstacles, però que anaves saltant els obstacles. Actualment, hi ha dies que te’n vas a casa dient, no me n’he sortit”, apunta. Opina que “tenim una societat que creu que, en general, les coses que rep, les rep perquè hi té dret, no pas perquè hi hagi gent darrere lluitant-hi”.
“Hem normalitzat les guàrdies de 24 hores” mentre en altres professions està regulat. També les setmanes de més de 48 hores i l’excés de visites en un dia, “amb tres o quatre a la mateixa hora”.
