El seu pare i el seu oncle, amb altres persones de la ciutat, van fundar la Penya Barcelonista 1900 i, “de molt jovenet, em van fer soci”. Tot i que en els darrers anys no hi anava gaire, a través de la Rosa Barbanoj, l’ànima de l’entitat, finalment va acabar sent el president. La penya estava en una situació “de tancar-la” i el local de la rambla d’Ègara era “petit, estret i amb unes escales enormes”.
Amb una nova junta directiva, van buscar un lloc “més assequible, a peu pla per a la gent gran” per intentar revitalitzar-la i mirar de rejovenir-la i “és el que més o menys hem fet”, detalla. Ara, la seu es troba a la plaça de Sant Oleguer i assegura que “la gent està contenta” amb el canvi i “s’ho passa molt bé”.
És barcelonista de naixement i recorda que “al meu pare, el Josep Mussons li va dir que “la família Paüls no té la sang vermella, té la sang blaugrana”. Ser del Barça “representa una forma de vida. És la institució esportiva més gran del món i crec que la més genuïna representació de la nostra terra, que és Catalunya. Ho és tot”.
Professionalment, va treballar a la parada de fruita de la família al Mercat de la Independència i, més tard, “el meu sogre em va proposar que m’ensenyaria l’ofici de carnisser, i és el que m’he dedicat”, a la carnisseria Planells Paüls, fins que es va jubilar.
Fa 53 anys que és soci del Barça i comenta que “jo soc del Barça, no del futbol i setmanalment vaig al Palau que sempre hi ha alguna cosa o una altra, hoquei patins, handbol, bàsquet...”.
