Publicitat
GentDT

L’internet de les coses, el futur virtual

Tot just d’aquí a uns dies, el 29 d’octubre, es compliran 50 anys dels primers missatges enviats entre dos ordinadors. El professor Leonard Kleinrock i el seu equip volien remetre la paraula “login” des de la Universitat de Califòrnia a una computadora allotjada a l’Institut d’Investigació d’Stanford, a més de 500 quilòmetres de distància.

Se’n van sortir a mitges, ja que només dues lletres, “l” i “o”, van acabar arribant a tal destinació. En qualsevol cas, aquell “lo” va esdevenir la primera “conversa” entre dos ordinadors. L’experiment estava emmarcat en el projecte “arpanet”, impulsat pel Departament de Defensa dels Estats Units per desenvolupar una xarxa de comunicació entre computadores de diferents organismes del país.

D’aquella internet just a les beceroles hem passat a què, en l’actualitat, més de la meitat de la població mundial, un 51 per cent, tingui accés a la xarxa. En concret, 3.800 milions de persones, segons l’informe Internet Trends, publicat el juny d’aquest any. Cal ressenyar, però, que l’accés a internet és desigual: a Europa, gairebé vuit de cada deu persones poden entrar regularment al ciberespai… Però, a l’Àfrica, només ho poden fer tres de cada deu.

En tot cas, molt ha plogut des d’aquella primera temptativa, mig reeixida, de l’any 1969 d’establir un diàleg entre màquines. Es va haver d’esperar al 1991, amb el naixement de les webs, perquè l’expansió global de la xarxa rebés un impuls decisiu. Ja el 1992 hi havia un milió d’ordinadors connectats, que van passar a ser 10 milions el 1996. D’aleshores ençà, internet es va anar convertint en una eina per dur a terme les nostres accions més quotidianes: de la compra “online” a comunicar-nos amb els amics; de comprar i escoltar música a adquirir un bitllet d’avió, penjar imatges del nostre dia a dia o informar-nos d’allò que passa al món

Però 50 anys després d’aquella “cibercomunicació” primigènia, cap a on s’encamina aquesta gran xarxa global? Quins usos concrets en podem esperar en un futur immediat? Una bona part de les respostes la trobem en el concepte “iOT” o, el que és el mateix, “l’internet de les coses”. És a dir, en els objectes de la vida quotidiana que passen a tenir connectivitat.

Segons la consultoria Gartner, l’any vinent hi haurà 20.400 milions d’objectes connectats a tot el món. A finals del 2017 n’eren “tan sols “8.400” milions.

“La gran revolució que hi ha a la cantonada és una enorme irrupció d’internet en l’entorn domèstic. De fet avui ja ens en trobem alguns indicis, com els assistents virtuals”, diu Ferran Lalueza, professor de Ciències de la Informació i la Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’expert assenyala que d’aquesta manera es trencarà una de les últimes fronteres que se li resisteixen a internet, la penetració de la xarxa en el funcionament de casa nostra.

El mateix camí traça el professor Davide Careglio, del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimedia (CITM) de la UPC, situat a Terrassa. “La idea és que internet sigui un subministrament imprescindible per a la llar, exactament igual a com ho és l’aigua o l’electricitat”, esmenta.

D’entrada, Careglio estima que cada vegada més electrodomèstics estaran connectats a assistents virtuals com Alexa, un sistema creat per Amazon. Fins ara, a aquesta classe d’assistents, que es col·loquen per exemple al damunt de la taula del menjador, els podem demanar, mitjançant la veu, que busquin o reprodueixin una cançó; els preguntem quin temps farà; com està el transit; els ordenem que ens llegeixin les notícies; que afegeixin un producte a la nostra llista de la compra o “enviïn” a la tele la nostra sèrie preferida.

Però els assistents virtuals (inclosos en altaveus intel·ligents com Amazon Echo, Google Home o Apple HomePod) mostren una capacitat creixent per controlar un habitatge en un sentit domòtic: de la il·luminació a la climatització o la seguretat. Ho aconsegueixen mitjançant dispositius que hi són compatibles, ja siguin llums, sistemes d’aire condicionat, alarmes… Careglio afegeix que “cada cop serà més habitual que aquests assistents virtuals estiguin connectats, via wifi o bluetooth, a electrodomèstics com la cafetera, la nevera o la rentadora”.

Així l’expert preveu que aviat serà freqüent donar a l’assistent virtual ordres com: “Alexa, prepara’m un cafè”… i que la cafetera de casa es posi en marxa; o “Alexa, posa la rentadora ara i l’assecadora de roba d’aquí a dues hores…”.

Un pas més en l’evolució de “l’internet de les coses” és la intel·ligència artificial. Per tant, que l’electrodomèstic o l’assistent virtual aprengui què ha de fer a partir de saber quines són les nostres rutines i necessitats, i a partir d’elles, les prevegi i ens doni solucions amb antelació. Un exemple en seria la nevera connectada a la xarxa, que en un futur serà capaç, explica Careglio, d’identificar per si sola quins aliments o productes que solem comprar falten al frigorífic, i de fer per si mateixa la comanda d’aquests articles al supermercat “online” de torn.

L’expert assegura que la intel·ligència artificial ja s’aplica molt al camp financer, en què mitjançant l’anàlisi de grans quantitats de dades (l’anomenat “big data”) es tracta de preveure quines accions pujaran o baixaran.

“Si tenim l’hàbit que quan arriba el divendres a la nit, sempre demanem una pizza, la intel·ligència artificial del nostre assistent de veu, quan arribi aquell moment, farà l’encàrrec per si mateix”, diu.

“I si aquell dia, precisament, no ens ve de gust menjar pizza?”, l’hi preguntem. “Cap problema”, ens respon Careglio. “Els aparells amb intel·ligència artificial també aprenen dels seus errors…”,

Per a Genís Roca, empresari i expert en internet, hi ha altres efectes de la connectivitat dels objectes més enllà de la llar. L’especialista (Girona, 1966) opina que entrem en una fase en la història de la xarxa en què qui genera la informació no són ni les persones ni les empreses, sinó els objectes amb sensors, col·locats en cotxes, semàfors, trens, braçalets…

Això generarà conseqüències vàries. Una serà en l’àmbit de la salut. “Fins ara nosaltres trucàvem al metge quan no ens trobàvem bé. Aviat serà el metge qui ens trucarà a nosaltres, perquè li hauran arribat dades sobre la nostra salut des de la polsera que portem al canell i ens controla les palpitacions; del sensor que duem enganxat a la pell i ens monitoritza la glucosa; o de l’app del mòbil que sap si hem passat una mala nit”.

El canvi també arribarà, per exemple, als tallers. “Aviat serà el vehicle mateix, el que directament enviarà dades al taller sobre si té poc oli o qualsevol altre problema. De fet ja hi ha cotxes d’alta gamma que inclouen aquesta prestació”. Pel que sembla, la tecnologia no coneix d’impossibles..

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top