Talent musical amb segell terrassenc

oy a bailar sin freno, para curar mi herida. Voy a cantar sin miedo esta canción. Voy a gritar al cielo y celebrar la vida. Quiero cantar contigo esta canción", canta Miki Núñez a "Célebrate", el seu primer single, una cançó que convida a estimar-se més i viure la vida. El cantant de Can Palet acaba de treure el seu primer disc, "Amuza", després de passar per "Operación Triunfo", el "talent show" musical de RTVE i Gestmusic, i representar a Espanya al Festival d'Eurovisió d'aquest any amb "La Venda", un tema que també genera molt bon rotllo.

Amb pocs mesos, en Miki s'ha convertit en un dels terrassencs més destacats del panorama musical català. Amb 133 mil seguidors a Twitter i 465 mil a Instagram, va començar la seva primera gira en solitari el passat 25 d'octubre i ja ha exhaurit les entrades de més d'un concert.

Qui també ha aconseguit diversos "sold out" és Doctor Prats. Nascuts fa uns cinc anys, tenen tres discos al mercat i triomfen allà on van amb una música festiva que fusiona diversos estils. "Al cap de dos anys de deixar Kayo Malayo, m'estava tocant a sobre. Tenia ganes de fer quelcom relacionat amb la música. La idea inicial no era tocar sobre els escenaris perquè jo tenia una agenda complicada i de les altres persones amb qui volia formar projecte, n'hi havia algunes que estaven vivint fora. El plantejament era reunir-nos de tant en tant, fer vídeos i penjar-los a la xarxa", explica Marc Riera, veu i guitarra de Doctor Prats.

"Volíem fer dues o tres cançons però ens vam anar animant i al final en van sortir moltes més i vam treure un disc", recorda. "48 hores després de penjar el vídeo de presentació, teníem diverses ofertes de management sobre la taula. Ens vam adonar que allò podia ser quelcom més que un projecte virtual. Sorprenentment, el primer estiu, vam tancar cinquanta concerts", confessa.

Alguns membres de Doctor Prats venien de Kayo Malayo, un grup ple d'energia i ritme que fusionava el reggae, la cúmbia, el pop-rock... "Al principi teníem aquests referents molt clars però no ens posem límits d'estil. Nosaltres tenim tres discos i ens semblen extremadament diferents. En l'últim vam introduir molta electrònica", exposa Riera. "Avui dia, el que importa és la cançó. Abans tenies 10 o 15 euros per comprar un disc al mes i t'havies de centrar en un estil; ara pots fer llistes molt variades a Spotify. Per això també hi ha molts grups que fan fusió", destaca Riera, que també ha produït alguns treballs de Sense Sal, un altre dels grups terrassencs del moment.

"Amb el Marc de vegades comentem que la gent que pots veure en un concert de Manel també la pots veure en un de Doctor Prats, Lildami o Sense Sal. És quelcom generacional. Els joves d'avui dia no es posen barreres. Hi ha poca gent a qui només agradi el trap o el folk. En general agrada la música i viure-la en directe", sosté Alícia Rey, vocalista i guitarrista de Sense Sal, que assegura que el Marc Riera "és el nostre psicòleg musical".

"Ens coneixem des de fa molts anys perquè venia a assajar amb el meu germà al garatge de casa", comenta Rey. I és que el germà de l'Alícia, en Josep Jaume, ha compartit diversos projectes musicals amb Riera, primer a Hemisferi Centre i ara a Doctor Prats (és un dels guitarristes del grup).

"Doctor Prats fa música festiva però ha innovat molt introduint-hi l'electrònica, fent shows súper potents... Per mi, el millor directe que hi ha actualment és el seu", afirma Rey. Sense Sal també ha anat evolucionant amb el temps. "Els referents del principi del projecte podien ser grups com Manel, Mumford & Sons, i altres formacions de música folk i acústica però de mica en mica hem anat escoltant més música, veient altres referents... A més, amb el directe hem anat veient que funcionava molt bé fer una música més festiva i que fent-la gaudíem més. Penso que ara som un grup de pop-folk festiu", diu la cantant.

L'última cançó que ha publicat el grup i que incorpora molt bé aquest punt festiu s'anomena "La Sortida". Van llançar-la per primer cop el mes d'abril i a mitjans d'agost van treure'n una altra versió amb en Miki Núñez.

"Amb el Miki ens vam conèixer en un concert que vam fer Sense Sal i el seu antic grup, Altercat. Recordo que ja ens vam fixar que el Miki tenia molta gràcia tot i ser bastant jove", assegura Rey. "La tardor de l'any passat ens vam posar a compondre dues cançons amb el Marc Riera. Una és 'La Sortida'. Quan la vam acabar de fer, el Miki acabava de sortir d''OT'. Vam pensar a proposar-li de cantar-la amb nosaltres i va accedir però encara havia d'anar a Eurovisió. Llavors vam decidir llançar la cançó nosaltres sols i quan vam tenir el vistiplau per part dels seus mànagers, vam publicar la versió amb ell", explica Rey, que només té bones paraules per a en Miki.

"És un noi molt maco, amb molt talent i que agrada molt. Després de sortir d'un 'talent show', no saps si la gent et seguirà donant suport o no i el Miki està anant pel bon camí. Ha fet un disc súper maco i coherent", diu, referint-se a "Amuza".

Precisament, el primer single d'aquest àlbum, "Celébrate", encapçala la llista de l'APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans) de cançons produïdes a Catalunya que més van sonar a la ràdio el mes d'octubre. Una llista en què "La Sortida" ocupa la quarta posició; "La dels Manel", de Lildami, la cinquena; i "Les teves pigues", de Doctor Prats, la sisena.

"A la ciutat hem tingut diversos grups però potser no com ara, que tenim Doctor Prats, Sense Sal, el Miki... Som diversos els que estem posant Terrassa en el mapa", comenta Lildami, un raper egarenc que després de compartir la seva música a la xarxa s'ha convertit en un dels músics catalans amb més projecció.

"No sé si entre ells hi ha punts en comú però considero que el que faig jo musicalment no s'assembla gaire al que fan ells. Jo escolto molta música feta a 12 mil quilòmetres d'aquí. El que m'influeix més directament és música dels Estats Units però també tinc influències de gent que ha fet rap a Terrassa, com els Sólo los Solo, Tremenda Menda... On potser puc trobar una relació és en els temes dels quals parlem: sentiments, coses que ens passen en el nostre dia a dia... També és veritat que hi ha cantants que fan més balades, cançons més nostàlgiques i potser nosaltres quatre fem cançons més mogudes, festives o optimistes", afegeix.

"Molta gent ens diu: 'Ho esteu petant a Terrassa'", assegura, per la seva banda, Riera. "Han anat sorgint molts cantants i grups però no sabria dir el perquè, ja que Terrassa no s'ha caracteritzat per promocionar la música d'artistes novells", indica. "A Terrassa mai s'ha promocionat la música d'artistes nous de forma professional. I crec que això passa bastant a tota la zona metropolitana, on el concepte de pagar la feina a artistes debutants no està gaire contemplat", lamenta.

"Doctor Prats, el Miki i Sense Sal tenim un estil alegre, com de festa major. Lildami també té lletres molt fresques. Ell és bastant més directe en el missatge i per això connecta tantíssim", opina Alícia Rey. "És curiós. Probablement abans hi havia tants grups i propostes com ara però sense tanta visibilitat", comenta. I és que els artistes tenen actualment un aliat en les xarxes socials. "Ja no és la indústria la que escull els grups que ho han de petar sinó que ara tria el públic. Tu presentes la teva música a les xarxes i la gent decideix si li agrada o no", diu Riera. "Aquesta democratització de la cultura està molt bé", sosté el cantant de Doctor Prats.

"Hi va haver un punt cap al 2005 o 2006, quan va començar a sortir la pirateria i després, quan va arribar Spotify, que va ser una mica apocalíptic. Hi havia gent que deia que la música professional s'havia acabat perquè no hi veien sortida. Però el que ha passat realment és que hi ha hagut un canvi de model. Ara, els grups monetitzen la seva feina de forma diferent. La música en directe ha pujat i la indústria discogràfica ha baixat", manté Riera.

"A mi m'agrada molt tocar en directe, m'ho passo súper bé, però quan realment gaudeixo de la feina de músic és quan componc i gravo", assegura Lildami. "És important tenir controlats els dos vessants. Si no tens un bon disc, als directes, per molt bé que ho facis... I si tens unes cançons increïbles però als concerts no portes un tècnic de llums o tècnic de so i no t'esforces per enganxar a la gent i que tingui ganes de venir al següent bolo...", diu.

El que sí que és cert, però, és que actualment és pràcticament impossible viure només de la venda de còpies físiques i de l'streaming; els diners es fan amb la música en viu. En aquest sentit, Rey és clara. "Pots escoltar un grup a Spotify i que no t'acabi de fer el pes però si vas a veure el 'show' i connectes amb tot el que expliquen, les llums t'impressionen... Per mi, el directe és el més important", conclou la cantant. //