Suar en excés La hiperhidrosi té solució?

La suor en excés apareix de forma fisiològica quan fem exercici, quan estem nerviosos, quan fa molta calor o quan tenim febre. Però quan suem més del compte sense un motiu aparent és possible que estem patint una hiperhidrosi crònica que necessita tractament. En aquests casos la malaltia es manifesta amb major freqüència de suor a les axil·les, els palmells de les mans, les plantes dels peus i la cara. Una persona amb hiperhidrosi sua igual que una que no la pateix, però en major mesura. Aquest trastorn pot dificultar i condicionar la vida social i laboral de la persona i afecta la seva autoestima. Gestos com donar la mà, abraçar una altra persona o acostar-s'hi poden ser un problema per a l'afectat.
Mullar la roba amb suor en determinades zones, limitar la forma de vestir i veure's obligat a dur roba ampla i negra són les principals conseqüències.
Les causes d'aquesta patologia no estan clares. "En part es per una sobreestimulació del sistema nerviós autònom, en concret del nervi simpàtic, les fibres del qual discorren a banda i banda de la columna vertebral", indica Olga Rodríguez, cap de la Unitat d'Hiperhidrosi de l'Hospital USP Sant Camilo de Madrid. Així es produeix una secreció de suor superior a la necessària per a regular la temperatura corporal.
La hiperhidrosi es presenta en un 1 % de la població i afecta per igual a homes i a dones. Sol començar durant l'adolescència i fins a un 40 % dels casos apareix en més d'un membre de la mateixa família.
Quan la malaltia no té una causa coneguda i la secreció de suor excessiva es localitza en determinades zones del cos rep el nom d'hiperhidrosi primària. No obstant això, en la hiperhidrosi secundària, que és menys comuna, la suor està causada per una altra condició mèdica i, en general, s'estén a tot el cos. "Alteracions a les tiroides, alguns tipus de tumors, la ingesta de determinats fàrmacs, malalties com la diabetis mellitus, infeccions o la menopausa són algunes causes de la hiperhidrosi secundària", afirma la doctora Rodríguez. La hiperhidrosi interfereix en el dia a dia dels qui la pateixen, desencadena situacions d'estrès emocional i fins i tot diferents graus de fòbia social.
"Els afectats no solen acudir a la consulta del metge per pudor, mentre l'impacte de la malaltia en la qualitat de vida s'agreuja", comenta l'especialista. Disminució de les activitats diàries, limitació en l'acompliment laboral, menor relació social, baixa autoestima i episodis depressius són alguns dels trastorns que pot originar la hiperhidrosi en la vida quotidiana.
La recomanació és acudir al metge d'atenció primària perquè derivi el pacient a l'especialista. Com a solucions hi ha tractaments tòpics (en casos lleus), fàrmacs orals (anticolinèrgics, ansiolítics o adrenèrgics (clonidina). També s'aplica la iontoforesi, que consisteix a passar un corrent elèctric de baix voltatge a través de la pell amb un aparell mèdic, infiltracions de toxina botulínica (vegeu requadre) i el làser o la cirurgia (destrucció d'uns ganglis simpàtics de l'aixella).