Tot i que s’acostuma a tenir la percepció que és una curiositat, el daltonisme és una alteració que pot influir de manera molt significativa en la vida quotidiana de les persones. Aquest mes s’ha celebrat el dia de la seva conscienciació, dedicada a sensibilitzar la societat sobre aquesta condició visual i a donar visibilitat a les persones que hi conviuen.
El doctor Sergi Moreno, oftalmòleg que treballa al Centre Ocular Quirúrgic de Terrassa, assenyala que el daltonisme “és una afectació d’origen genètic que provoca una dificultat parcial o completa per distingir entre els diversos colors”. També comenta que “afecta els cons, que són els fotoreceptors de la retina encarregats de captar el detall fi de les imatges i el seu color”.
Moreno recorda que hi ha diversos tipus de daltonisme, “segons si afecta els cons encarregats de captar el color verd, vermell, blau o més d’un a la vegada”. L’oftalmòleg apunta que el més sovint alterat “és l’encarregat del color verd (deuteranomalia), i el menys freqüent, però més greu afecta a tots tres colors (acromatòpsia)”. L’especialista del Centre Ocular Quirúrgic comenta també que “la forma més comuna és una afectació parcial i combinada dels diversos colors, que pot ser tan lleu que pot passar fins i tot desapercebuda”.
Des del naixement
El daltonisme és hereditari i es presenta des del naixement. “S’hereta lligat al cromosoma X de manera recessiva, condicionant que les dones siguin majoritàriament portadores, però són els homes els qui ho desenvolupen”, manifesta Moreno. Per tot això, afecta aproximadament tan sols un 0,5% de les dones i fins a un 10% dels homes.
No obstant això, avisa l’oftalmòleg, “sí que pot haver-hi malalties com la degeneració macular o certs fàrmacs que ocasionin una alteració en la percepció dels colors amb el pas dels anys. Aquesta condició es definiria com a discromatòpsia, i altera també la capacitat visual en conjunt”.
El seu diagnòstic, diu l’especialista, és molt senzill i es pot detectar mitjançant “tan sols una consulta oftalmològica completa i practicant un test de colors anomenat Ishihara”. Aquest test, exposa Moreno, “ens permet saber de manera molt simple si un pacient té un dèficit de percepció de colors, i distingir quin és l’afectat”.
El daltonisme afecta directament la vida diària de la persona que el pateix. “En funció de la seva severitat pot passar inadvertit o condicionar limitacions més importants”, confirma. “En la seva forma més comuna, els afectats poden fer vida normal del tot, ja que l’alteració dels colors és lleu i la seva agudesa visual és completament normal”, afegeix.
Malgrat tot, els afectats “es poden veure condicionats per certes limitacions laborals” en àmbits com ara l’aviació, marina, policia, algunes enginyeries o en camps com l’art i el disseny.
No hi ha cap tractament específic per combatre el daltonisme. “Tan sols és possible millorar parcialment la percepció de certs colors mitjançant filtres a les ulleres o lentilles”, diu l’oftalmòleg, que assegura que “el més important és fer un correcte diagnòstic en els casos genètics, per tal de conèixer i poder adaptar-se a la situació”.
John Dalton, el primer a descriure’l
El daltonisme deu el seu nom al britànic John Dalton, que va ser el primer a descriure aquesta afectació. Nascut a la localitat d’Eaglesfield el 1766, aquest químic, biòleg, meteoròleg i també naturalista va ser, també, el primer a desenvolupar la teoria atòmica moderna. Si bé, en principi, no era conscient que la seva visió era diferent de la d’altres persones, ho va acabar descobrint. També afectava el seu germà. En principi, aquesta teoria no va tenir cap consideració, però les seves investigacions en aquest camp s’acabarien imposant i, d’aquí, que aquesta disfunció de la visió dels colors s’anomeni com a daltonisme.
