P: L’osteopatia pot ajudar a millorar el trànsit intestinal i el restrenyiment sense fàrmacs?
R: L’osteopatia en general i específicament l’osteopatia visceral, és el conjunt de tècniques que tenim els osteòpates per a treballar les disfuncions a nivell intestinal, ja sigui per restrenyiment, molèsties abdominals, hèrnies de hiat, etc.
En el cas particular del trànsit intestinal, en alliberar les restriccions dels teixits i millorar el moviment del còlon, aconseguim afavorir-lo.
També és important tenir en compte el paper del diafragma. Aquest, si està molt tens, pot augmentar la pressió abdominal i pot provocar un mal funcionament del conjunt del sistema digestiu.
P: Hi ha alguna relació entre els problemes a l’articulació de mandíbula i el dolor cervical? Com ho aborda l’osteopatia?
R: Sí, hi ha una relació estrictament directe entre l’articulació temporomandibular (ATM) i el dolor cervical.
El dolor cervical pot venir per culpa d’un mal funcionament de l’ATM i a l’inrevés.
Això passa perquè hi ha una relació anatòmica i funcional molt estreta entre l’ATM, columna cervical i tota la musculatura que hi ha a la zona suboccipital, entre d’altres.
Ho abordem de la mateixa manera que abordem qualsevol altra exploració o tractament.
Mirem de trobar de forma global on és la disfunció que pugui estar provocant un mal funcionament de la zona cervical alta o bé de l’ATM.
El tractament es basa a restaurar el bon funcionament dels elements relacionats entre les dues parts, tant a nivell muscular, fascial i a nivell estructural.
P: Quin paper pot tenir l’osteopatia en la salut emocional?
R: Us diria que un paper molt important. Des de l’osteopatia, no veiem els individus com a una sèrie de parts independents, al revés, es veu a l’ésser humà del tot.
De fet, un dels principis més importants de l’osteopatia és: ‘’el cos és una unitat’’.
Intentem ajudar als pacients d’una forma global, essent coneixedors que, la millora en un dels aspectes a tractar d’un pacient, pot provocar la millora en altres aspectes igual o més rellevants.
Dit això, m’agradaria deixar clar que tot això s’ha de fer sense intentar ser el que un no és.
Podem tenir coneixements molt amplis (això depèn de cada professional), però no som especialistes en àmbits com per exemple la psicologia.
P: Pateixo de vertígens recurrents i sempre tinc sensació d’inestabilitat, sense un diagnòstic clar. Em pot ajudar l’osteopatia?
R: M’agradaria afegir a la pregunta dos símptomes més, com són les cefalees i el dolor cervical constant, que sovint van acompanyats d’aquests altres que esmenteu.
En aquest punt, m’agradaria parlar sobre el concepte de rectificació cervical o rectificació de la lordosi cervical.
Una rectificació cervical consisteix en la pèrdua de la corba cervical comú que podem trobar en la majoria de la gent sana.
Aquest procés pot aparèixer, per exemple, posterior a una fuetada cervical provocada per un accident de trànsit i provocar a mitjà i llarg termini tots els símptomes esmentats anteriorment.
Ha de quedar clar que no diem que una rectificació cervical sigui la principal o l’única causa d’aquests símptomes.
Dins de l’osteopatia, és una lesió important a tenir en compte, però en altres àmbits sanitaris, veiem com és un concepte que encara no tothom coneix i tampoc sap ni qui, ni com solucionar-ho.
De diagnòstic molt senzill, amb tres radiografies simples de la columna cervical n’hi ha prou per a saber si el pacient pateix de canvis radiològics a nivell de la curvatura cervical.
Avui en dia, l’únic tractament que sabem que funciona i que ens permet revertir (en la majoria de les ocasions) aquesta pèrdua de curvatura cervical o bé aconseguir una millora de símptomes, és el SAT (Specific Adjustment Technique).
El SAT, consisteix en una tècnica de manipulació cervical on mirem de donar certa mobilitat i canviar la posició d’algunes vèrtebres en concret.
No és ni dolorós ni perillós pel pacient, ja que gràcies a les proves radiològiques ens assegurem que podem tocar el que toquem en cada pacient.
P: Moltes persones convivim amb dolor crònic a l’esquena. En quins casos l’osteopatia ens pot ajudar, i en quins caldria que visitéssim el neurocirurgià?
R: Primer de tot, penso que el més important és saber d’on ve aquest dolor en cada cas en particular.
Això es pot anar descobrint conjuntament gràcies als testos que es puguin realitzar a consulta, proves exploratòries i per exemple per les proves d’imatge que el neurocirurgià hagi demanat al pacient i la seva posterior interpretació.
Crec que la feina d’uns i d’altres, en molts dels casos són perfectament complementàries i haurien de ser-ho necessàriament.
No descobreixo res nou al dir que, com a osteòpates arribem fins on arribem i en el cas dels neurocirurgians, el mateix.
És important saber, com a professionals, fins on podem arribar en l’ajuda al pacient i quan hem de derivar-lo.
