Es deixava endur per la llum entre la neu, en l’estació, en un control de pas, advertit per detalls de la vida quotidiana que activaven els ressorts de la curiositat. “No pensava que això passaria”, diu Khem Iglesis Barrull. El que ha passat és que l’allau de fotografies que va realitzar fa poc més de dos anys a Ucraïna s’ha acabat destil·lant en una exposició instal·lada des d'aquest dimarts dimarts a l’Arxiu Tobella de Terrassa, on romandrà fins al 7 de març. “La vida segueix a Ucraïna” és el títol de la mostra en la qual aquest jove artista terrassenc, nascut a Bangkok el 2001, plasma instants de la rereguarda a un país en guerra.
Són 33 les obres que poblen les parets de l’espai expositiu, un resultat de treballosa síntesi, perquè Khem Iglesis va fer unes 3.000 fotos. Havia decidit a la Ucraïna en conflicte, amb l’evident i justificada preocupació dels seus pares, gràcies a una amiga. El seu propòsit inicial no era documentar res per a una mostra ulterior, “només viatjar, anar de visita”. Però l’impacte de la realitat en un escenari així acaba travessant a qualsevol, i tenen molts més números aquells que, com Iglesis, són proclius a la mirada ràpida.
- Imatge de "La vida segueix a Ucraïna"
- Khem Iglesis
“Lviv i Kyiv, gener del 2024” és el subtítol de l’exposició, un recorregut variat però lligat per l’atenció a la vida quotidiana. Quan Iglesis conversava amb Bernat Pizà, historiador i membre del patronat de l’arxiu, van arribar a aquesta conclusió. “Vaig pensar que era el candidat ideal a per a una exposició”, comenta Pizà.
La fotografia número 24, “Kyiv no s’atura”, recull una instantània de la plaça de la Independència. “Els ciutadans passegen malgrat el fred, només uns minuts després que sonés una alarma antiaèria. La població ha après a no reaccionar de manera impulsiva, consultant canals de Telegram i aplicacions especialitzades per avaluar el risc i prendre decisions informades sobre la seguretat en tems de guerra”, indica el text descriptiu de la imatge.
Controls estrictes
A “Fent guàrdia”, foto presa en un punt de control de Budomierz-Hrushiv, a la frontera d’Ucraïna amb Polònia, amb un soldat ucraïnès vigilant, el fotògraf intenta mostrar com les mesures de seguretat havien canviat des de l’inici de la guerra: “Abans del 2022, els punts fronterers funcionaven amb controls habituals de passaports i duanes, però el trànsit era fluid. Avui, la presència militar és constant i els controls de documents i vehicles són molt més estrictes per garantir la seguretat en un context de conflicte i desplaçaments massius”.
"Una foto és molt més que una imatge. És un testimoni. Darrere cada foto hi ha una persona i un futur incert. No prenem partit polític, només prenem partit per la memòria", conclou Jordi Dinarès, president de l'Arxiu Tobella
Més exemples. A “Vides en moviment” es plasma un moment en un vagó nocturn de tercera classe en el trajecte ferroviari entre Lviv i Kyiv, “on viatgers i militars comparteixen un espai reduït sense gaire privacitat per dormir i guardar els seves pertinences”. Iglesis relata que el ferrocarril s’ha convertit “en una infraestructura vital per a la mobilitat civil, especialment en un país on el transport aeri està interromput donis del 2022”. Ell mateix, Khem Iglesis, va viatjar a Ucraïna des de Croàcia amb autobús.
- Una de les fotografies incloses a la mostra
- Khem Iglesis
En el recorregut figura també “Fortificació urbana”, una fotografia que capta un edifici d’apartaments de Sirotkin, Kyiv, protegit per una estructura defensiva en forma de niu de metralladora, “recordant que la ciutat ha estat transformada en un entramat de defenses per protegir-se de possibles incursions”. A “Defensa silenciosa” es veu la barricada antitancs col·locada a la porta d’accés al parc Mariinsky: “Tot i la seva senzillesa, la barricada simbolitza la vigília constant i la preparació civil en un espai que normalment seria un lloc de passeig i lleure”.
"Una foto és molt més que una imatge. És un testimoni. Darrere cada foto hi ha una persona i un futur incert. No prenem partit polític, només prenem partit per la memòria", conclou Jordi Dinarès, president de l'Arxiu Tobella.
