Gairebé un lustre ja de la guerra entre Rússia i Ucraïna. El 24 de febrer va fer quatre anys d’un conflicte que, segons les Nacions Unides, fins ara ha deixat més de 15.000 civils morts, 41.000 ferits i al voltant de 5 i 6 milions d’ucrainesos refugiats. Terrassa hi ha jugat un paper que, per humil que sigui, sempre és important, en forma de ciutat acollidora.
L’ONG Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna (TANU), en funcionament des del 1999, ha protegit, recolzat i fins i tot, acollit infants de la crisi d’aquest país de l’est. Amb l’esclat de la guerra, l’organització va posar en marxa un pla d’acollida de menors no acompanyats, rebent fins a 92 infants i joves a la ciutat. Olga Padtujoba, presidenta de la Fundació ucraniana, partner de TANU, explica que “sempre hem estat molt preocupats per la situació del nostre país. Fem el que podem: ajuda humanitària, medicaments, aliments... I treballem per a portar infants d’allà cap aquí”.
Ara, Padtujoba no només desenvolupa aquestes funcions. També col·labora amb la Fundació Convent de Santa Clara, de Sor Lucía Caram, per a ser la traductora de soldats ucraïnesos que arriben a Terrassa per a fer rehabilitació. Aquest dimecres, per exemple, ha acompanyat Chepeluk Anton Mikhailovich, de 38 anys, a MútuaTerrassa, per a revisar la seva mà després de quedar mal ferida per un dron explosiu. “Nikopol, la nostra ciutat, és zona de combat: hi ha trets constants i drons de pel mig. L’únic que ens separa de Energadar, l’enemic, és el riu Dniepro”, relata Anton. “A sobre -hi afegeix Padtujoba-, al davant de la ciutat, a cinc quilòmetres, hi ha una estació nuclear. Són molt perillosos els bombardejos”.
Són més d’una desena els soldats que l’Olga ha ajudat a través del Convent Santa Clara. L’Anton va arribar aquí a l’octubre, després de gairebé un any al departament de gestió i defensa de l’exèrcit. “M’hi vaig allistar conscientment. Sabia on anava, sabia què era la guerra”, recorda. Les seves tasques eren bàsiques: “O lluites al front, o excaves. Jo excavava molt, pràcticament sempre. Cavava i reforçava el terreny. Mai estava sense feina. Quan no era primera línia, excavava per a millorar el nostre territori”.
El seu accident va frenar la seva activitat, tot i que des que és a Terrassa, Anton es mostra optimista: “Estic molt content amb els metges d’aquí. La rehabilitació és molt bona. De fet, es van sorprendre després de la primera sessió de dues hores. Em van dir: ‘I tu, com ets tan dur?’. Ara, amb una hora ja faig”. També ajuda el fet de viure en un ambient menys fred: “Aquí fa molta calor. És molt agradable el temps aqui. Res comparat amb Ucraïna, on s’hi està a temperatures sota zero habitualment”.
Malgrat la seva estada tranquil·la a Terrassa, l’Anton, evidentment, té casa seva molt en ment. Allà hi té una cosina i alguns altres parents, “encara que no molt més”. Per això, el soldat pensa en tornar aviat. “Vull tenir una vida normal i pacífica de nou”, confessa. Tot i axò, apunta també que “abans, hauré de veure com està la meva tropa. Potser em donen la baixa, i com que el meu nebot serveix a l’armeria, potser m’hi trasllades allà amb ell. Però, pel moment, no es pot saber si continuaré o no a l’exèrcit”.
Així, amb la incertesa i tot, Chepeluk Anton Mikhailovich només té clara una cosa: “Evidentment, desitjaria que la guerra hagués acabat fa molt de temps”.
200 famílies reben ajuda de TANU a Nikopol
Fa 27 anys que TANU, presidida a Espanya per María Fernanda Justo, ajuda la població més vulnerable de la ciutat de Nikopol, on amb l’esclat de la guerra, les necessitats s’han multiplicat. Actualment, hi ha 200 famílies que acudeixen al centre de l’organització a la ciutat, en el qual s’hi fa entrega de productes bàsics com aliments o medicaments. Des d’aquest 2026, l’ONG ha obert un crowdfunding per a col·laborar amb el Banc d’Aliments de Nikopol. “Cada aportació, per petita que sigui, ens ajuda a seguir enviant aliments i a demostrar que continuaem al seu costat. No ens oblidem d’ells”, conclou l’organització.
