El perfil de la població de nacionalitat estrangera censada a Terrassa és marcadament jove i es troba en plena edat de treballar. Més de la meitat d’aquest col·lectiu (un 52,1%) tenen entre 20 i 44 anys, la qual cosa suposa un total de 18.090 persones només en aquesta franja poblacional a la ciutat. Aquestes dades s’extreuen del darrer informe publicat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ha donat a conèixer el cens de població estrangera a Catalunya amb data 1 de gener de 2025.
Si es desglossa per quinquennis, els grups més nombrosos són els de 35 a 39 anys, amb 4.224 residents (el 12,17% del total estranger de la ciutat), seguit dels de 30 a 34 anys (3.991 persones, un 11,5%). El segueixen de ben a prop les persones d’entre 40 a 44 anys (3.834). Aquest factor de joventut, sumat a la baixa natalitat autòctona de les darreres dècades, converteix la població estrangera en un pilar demogràfic imprescindible per a la ciutat.
Per contra, el pes de la gent gran és pràcticament residual entre el col·lectiu de nous terrassencs. Només un 4,8% dels estrangers a Terrassa supera els 65 anys (1.677 persones), mentre que prop del 19,5% és menor de 20 anys (6.742 infants i joves).
En termes globals, el creixement de la població d’origen internacional ha estat una constant a pràcticament totes les comarques en el darrer any, superant la barrera dels dos milions de persones nascudes a l’estranger a tot Catalunya, un 25,1% del total, que representa una de cada quatre persones residents. Al Vallès Occidental, aquest percentatge és d’un 19,1%. Paral·lelament, la població resident que només disposa de nacionalitat estrangera representa el 18,7% de l’estadística catalana i el 13,3% a escala comarcal.
Les xifres absolutes evidencien la força i la capacitat d’atracció de les grans ciutats metropolitanes com Terrassa per articular aquesta realitat demogràfica i social.
50.000 residents nascuts fora
Aquesta vitalitat demogràfica s’emmarca en un context de fort creixement absolut. I és que Terrassa es consolida com un dels principals pols d’acollida demogràfica a Catalunya. A 1 de gener de 2025, la ciutat comptava amb 49.489 residents nascuts fora de l’Estat, una xifra que la situa com el quart municipi del país amb més població d’origen internacional, només per darrere de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.
Pel que fa exclusivament a les persones que tenen la nacionalitat estrangera, a la cocapital del Vallès Occidental n’hi ha 34.698 censades (el 14,91% dels residents a la ciutat), de manera que repeteix la mateixa quarta posició en el rànquing català, just per davant de Lleida i Sabadell.
L’informe de l’Idescat evidencia una realitat comuna al conjunt del territori: la xifra de ciutadans nascuts a l’estranger és significativament superior a la dels residents que tenen únicament la documentació del seu país d’origen. Això s’explica perquè un percentatge rellevant ha obtingut la nacionalitat espanyola amb el pas dels anys o bé per via familiar.
Al conjunt de Catalunya, prop del 31% de les persones nascudes fora de l’Estat (més de 628.000) ja disposen de la nacionalitat espanyola, una dinàmica que assoleix màxims a comarques properes com el Vallès Oriental (39,6%) i el Baix Llobregat (37,2%). Al Vallès Occidental, el percentatge és d’un 36,4% del total de nascuts a l’estranger.
Colombians i veneçolans, a l’alça
Si s’analitza l’origen de les persones que conserven la nacionalitat estrangera a Terrassa, l’estadística mostra un lideratge destacat de la comunitat marroquina. Actualment, a la ciutat hi resideixen 12.646 ciutadans amb nacionalitat del Marroc, fet que representa més d’una tercera part de tota la població estrangera del municipi (el 36,45%), però només són 10 més que el 2024.
A molta distància, les nacionalitats sud-americanes tenen un pes notable, encapçalades per Colòmbia (2.671 habitants, un 7,7% del total) i Veneçuela (1.953 residents, un 5,63%). L’augment més significatiu de població prové justament de l’Amèrica Llatina: els residents colombians han passat de 2.285 l’any 2024 a 2.671 enguany, i els veneçolans, de 1.783 el 2024 a 1.953. A continuació, en el rànquing de nacionalitats a la ciutat s’hi troben col·lectius com el del Paraguai (1.326 persones), Itàlia (1.324), la Xina (1.314) i Hondures (1.306), comunitats que ronden el 3,8% del conjunt d’estrangers terrassencs, seguits pels ciutadans provinents del Senegal (1.139) i Romania (1.019).
Per continents, la població de nacionalitat estrangera provinent de l’Àfrica és el 41,30%, seguida de la provinent d’Amèrica (37,20%), per davant d’Europa (14,07%) i Àsia (7,35%).
