Fa unes dècades, va irrompre a l’escena el virus d’immunodeficiència humana (VIH), el que causa la sida. Els avenços en investigació mèdica han ajudat que la seva mortalitat inicial disminuís, si bé cal continuar amb la prevenció, com en altres malalties de transmissió sexual
La irrupció del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) a la dècada dels vuitanta va ser devastadora, però els avenços en el camp de la medecina van aconseguir que aquesta malaltia es pogués, d’alguna manera, controlar i que no fos tan mortal com ho era en els seus inicis.
El passat dia 1 d’aquest mes es va celebrar el Dia Mundial de la Sida per donar suport a les persones que afectades per aquest virus, i també per recordar les persones que han mort per malalties relacionades amb la sida i per continuar lluitant per minimitzar el seu impacte.
Des de 1987, es commemora aquest dia mundial, per recordar que encara hi ha persones afectades i que no es pot abaixar la guàrdia. Una protecció adequada és vital per reduir les possibilitats de contraure un virus que, tot i estar més controlat que en els seus inicis, demana un tractament i control per sempre.
Actualment, no se’n parla tant i, com apunta el doctor Miquel Aranda, especialista en VIH del Servei d’Infeccioses del Consorci Sanitari de Terrassa, la seva incidència ha baixat bastant per diferents motius. “Hi ha més mesures de prevenció, hi ha més informació i, a més, dins d’aquestes mesures, en moltes persones que tenien més risc d’infecció, s’aplica la profilaxi de preexposició, que consisteix en una medicació que preveu el contagi del VIH”, explica.
Es tracta d’una acció que s’ha de prendre de manera voluntària i ha d’estar sota control mèdic i, com diu Aranda, “implica que has de complir uns requisits i hi ha unitats que s’encarreguen de prescriure aquesta medicació”. Els “col·lectius que tenen més risc de contagi, són els més indicats per sotmetre’s a aquest control, per tal de mantenir unes relacions sexuals sense problemes.
Tot i que ha baixat el nombre de persones infectades, cal no abaixar la guàrdia” i afegeix que “hem de fer un gran esforç per detectar persones que estan infectades, però que no estan diagnosticades”. Aranda assenyala que “quan una persona està diagnosticada i se li dona un tractament, no contagia la malaltia i el problema és quan una persona té el VIH i té relacions sexuals i pot contagiar-la”.
Aranda, que es dedica a l’atenció de les persones amb VIH “des dels seus inicis, gairebé, als anys noranta”, recorda que al principi de la seva aparició, la Sida tenia una estreta relació amb el col·lectiu homosexual, però, també, moltes de les persones afectades pertanyien a estrats que fomentaven l’estigmatització.
“Era molt complicat, perquè eren homes drogaddictes o que estaven a presons i era la proporció més gran, però ara la cosa ha canviat”. Hi havia una estigmatització que ara ja no és tan pronunciada i, que afortunadament, el pas del temps ha canviat, opina l’especialista en aquesta malaltia al Consorci Sanitari de Terrassa.
Altres malalties
Les malalties de transmissió sexual no se centren únicament en el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). N’hi ha d’altres que s’han de combatre igualment i que també s’han de fer saber a la població amb informació dels seus perills i quines poden ser-ne les conseqüències, per tal d’evitar contagis.
N’hi ha algunes que destaquen per sobre de les altres. Una d’aquestes possibles malalties és la clamídia, provocada pel bacteri Chlamydia trachomatis, l’altre és una de les seves variants, coneguda com
a limfogranuloma veneri, el gonococ i la tercera és la sífilis. També hi ha l’herpes, però la seva incidència és menor respecte a les altres tres. El doctor Miquel Aranda, l’especialista en VIH del Servei d’Infeccioses del Consorci Sanitari de Terrassa, alerta sobre aquest sentit i avisa que “han augmentat de forma exponencial des de l’any 2015 fins ara” i afegeix que “s’ha abaixat la guàrdia” i, si bé en el cas de la Sida, s’ha disminuït la incidència, la no detecció d’aquestes altres malalties fa que augmentin les infeccions per transmissió sexual.
La clamídia pot afectar a homes i dones i provoca “uretritis”, una secreció per la uretra. Pel que respecte a la sífilis, “és una úlcera, té diferents etapes, una primària on afecta les zones on hi ha hagut contacte amb el microbi i, posteriorment, pot progressar i es pot manifestar generalment i afectar el sistema nerviós central, del sistema bascular i, a la llarga, pot ser una malaltia greu”.
El preservatiu, una solució
El preservatiu és una de les solucions més contundents i, com explica Aranda “si les diagnostiquem significa que hem de fer un esforç d’estudi de contacte i de tractar-les, com més aviat millor”.
Reitera que “són malalties potencialment greus” i en les dones pot provocar que no es pugui tenir fills, i, en el cas de la sífilis, pot portar a la demència.
Pel que fa a les hepatitis víriques, també es poden considerar com a malalties de transmissió sexual. “Cal fer un esforç per vacunar i l’hepatitis B ja fa temps que entra dins del calendari de vacunacions”, afirma. “No hem de perdre la importància del preservatiu en la prevenció de totes aquestes malalties de transmissió sexual”, postil·la.
