De llocs que ja no s’assemblen de res

Passeig del Vint-i-dos de Juliol (1976-2025)

Com s’apuntava ahir, les reivindicacions veïnals van veure’s incrementades amb la mort del dictador i el començament del període de la democràcia, que als llibres es defineix com a transició. Si a l’edició de dimarts veiem a l’alcalde de llavors, Domènec Jofresa, amb veïns de Torre-sana, en aquesta edició eren els de Vallparadís els que rebien al regidor Pere Sancerni per fer les seves observacions, les reclamacions pertinents i, perquè no, els seus suggeriments. Tot en una harmonia que es palpa veient la fotografia més antiga de les dues que surten aquest dimecres.

No fa falta ser molt sagaç per  veure que un dels detalls o, més ben dit, el gran detall, és com ha canviat aquest enclavament. En la comparativa obligada entre les dues instantànies, es comprova amb una claredat inusual que el canvi és abismal. Fins i tot, en la confecció de les imatges. La més vella, des d’aquesta espècie de muntanyeta que hi havia llavors. Al fons, encara s’endevinen les vies del tren, que ja no estan a primera línia en aquesta part.

Força destacada

Una altra variació força destacada és la presència d’un gran supermercat dels d’ara, en el lloc on, en aquells temps, hi havia la seu de l’empresa Comercial de Laminados SA que, com és evident, ja no hi és.
Una vegada més, són els canvis que anem experimentant amb el pas dels anys i que converteixen moltes ubicacions en llocs totalment diferents dels d’abans. Eren èpoques en què, en teoria, s’evolucionava i es progressava en molts sentits