Acte institucional de suport a la causa sahrauí a Terrassa

La proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) fa aquest 27 de febrer 48 anys. Terrassa s'ha sumat a la commemoració amb un acte que s'ha celebrat al raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament, i que havia estat convocat per l'Associació Terrassaharaui. La regidora de Solidaritat i Cooperació Internacional, Rosa Boladeras, ha assistit a la concentració. També hi han participat portaveus dels grups municipals i membres de la Corporació. La bandera de la RASD ha estat hissada en el consistori. Durant l'acte s'ha reiterat "el dret del poble sahrauí al seu dret a la lliure autodeterminació". Fa 25 anys que Terrassaharaui treballa pels drets de la població sahrauí. Aquest dimarts, representants de l'organització han llegit una declaració sobre la situació actual al Sàhara Occidental. El ple municipal va aprovar el passat divendres una declaració, proposada per la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris  amb el Poble Sahrauí, a favor de la solució d'aquest conflicte. [caption id="attachment_531828" align="aligncenter" width="700"] Moment de l'acte institucional al raval de Montserrat[/caption] La declaració assenyala que el suport del govern espanyol al pla d’autonomia proposat pel Marroc l’any 2022 "és un nou entrebanc pel legítim dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, ja que la responsabilitat històrica de l’Estat espanyol l’obliga a treballar en favor del compliment de la legalitat internacional". Cal recordar, diu, "que els acords de pau signats l'any 1991 i la Resolució 690 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, del 29 d'abril de 1991, preveuen la celebració d'un referèndum d'autodeterminació com la solució justa i definitiva del conflicte".

Ocupació

Fa quaranta-vuit anys, la proclamació de la RASD "va respondre a l’ocupació del Sàhara Occidental i la descolonització inconclusa per part de l’Estat espanyol, que continua sent considerat potència administradora del territori segons Nacions Unides. Des d’aleshores, la RASD ha esdevingut un exemple d’un Estat construït a l’exili, als campaments de població refugiada sahrauí, on actualment hi viuen prop de 175.000 persones, i des d’on s’han aconseguit victòries notables en l’àmbit de la diplomàcia o jurídic. En són exemple les dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que anul·laven els acords de pesca entre la Unió Europea i el Marroc en incloure aigües del Sàhara Occidental sense comptar amb el consentiment del poble sahrauí", afegeix el manifest. Aquest demana al govern espanyol, com a potència administradora del territori, "que tingui una actitud proactiva favorable a la realització d’un referèndum d’autodeterminació al Sàhara Occidental". A més, denuncia "la vulneració dels drets humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental que exerceix el Regne del Marroc, exigint-li posar fi a la repressió i la implementació d’elements de justícia restaurativa". També denuncia " els acords i les activitats econòmiques que contribueixen a l’espoli i esgotament dels recursos naturals del Sàhara Occidental". La declaració sol·licta a l'executiu espanyol "la reforma urgent del Reglament de reconeixement de l’estatut d’apàtrida per a garantir que es cobreixin les necessitats de protecció de les persones sahrauís que en són sol·licitants al territori de l’Estat espanyol".