Calçots “made in Terrassa”

L’origen dels calçots condueix a Valls, la capital de l’Alt Camp, on un camperol de la zona, en Xat de Benaiges, va topar accidentalment amb ells. Va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a principis del segle XX ja s’havia convertit en habitual en moltes llars de la zona. Amb el temps, aquest aliment s’ha popularitzat fins al punt d’esdevenir un dels pilars de la gastronomia catalana. És per aquest motiu que avui dia es pot trobar calçots a tot arreu del territori. Terrassa no ha sonat mai com una potència productiva dels calçots, però el cert és que sí que hi ha cultius que produeixen uns calçots amb segell propi terrassenc. Els productors coincideixen a dir que el calçot terrassenc i dels voltants, és més dolç. Els calçots que s’ofereixen al Restaurant Santa Margarida, a Can Parellada, són d’aquí d’agricultors de la zona. Es tracta d’un calçot amb una dolçor adequada, que no té un gust tan fort de ceba. La mida, diuen, és el correcte, i normalment, sempre compleixen en aquest aspecte. A la Masia Can Sues, a l’N-150 entre Terrassa i Sabadell, tracten amb calçots que són de collita pròpia, sembrats i collits per ells mateixos. Un calçot més gustós del que pot venir de les collites de la costa, expliquen, perquè aquí es troba una terra més argilosa. Un fet que provoca que el calçot tingui un gust més dolç del que estem acostumats, i no tant gust de ceba. A la Masia de Can Palet també compren els calçots a un agricultor terrassenc. Són d’una mida lleugerament més petita que l’habitual, afirmen, i confirmen la dolçor del seu gust per sobre del record de la ceba. “Uns calçots molt ben reeixits”, confessen. Així doncs, per als amants dels calçots, la pròxima vegada que planegeu una calçotada, tasteu la dolçor del calçot terrassenc. Ben segur que no deixarà indiferent ningú!