La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències, Mireia Puig, ha demanat a l’administració “solucions” davant l’increment dels pacients que són visitats a urgències i necessiten ingressar a l’hospital. La mort per suïcidi d’una pacient a l’Hospital de Terrassa ha tornat a situar el debat en l’atenció a la salut mental i la situació a les urgències en un context d’elevada activitat assistencial. En declaracions a l'ACN, Puig ha explicat que fa temps que estan “preocupats” per un increment “molt important” de visites a urgències i de les esperes perquè un pacient que necessita ingressar sigui pujat a planta. Puig ha avisat que aquesta situació impacta en l’assistència i augmenta “els riscos” per als pacients i els professionals.
Grups de l'oposició, com ERC i el PP, han demanat explicacions del Govern i la compareixença al Parlament de la consellera Olga Pané i altres responsables sanitaris pel suïcidi d’una pacient el 22 d’agost després de passar 48 hores en un box d’urgències a l’Hospital de Terrassa. Aquesta mort per suïcidi ha tornat a posar en el debat social i polític l’atenció a les persones quan tenen problemes de salut mental i la situació als serveis d’urgències de Catalunya, en què les visites augmenten any rere any.
Els professionals d’urgències van atendre 3.893.183 visites el 2024, un 21% més que el 2021, segons dades de Salut recollides per l’ACN. Un 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, fet que explicita una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària i especialitzats. La urgència també revela sovint necessitats socials.
En una entrevista a l’ACN aquest diumenge, la doctora Puig recorda que fa temps que estan “preocupats” davant l'increment assistencial, que s'explica per l’augment de la població, d’una banda, i de l’altra, de “dificultats” d’accés tant a l’atenció primària com a l’especialitzada amb què es troben de vegades els pacients, que acaben buscant solució als problemes de salut als serveis d’urgències.
La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències ha afirmat que s’han de trobar amb l’administració “solucions” i “noves fórmules” perquè els serveis d'urgències puguin ser “eficients”, de manera que el nombre de pacients que hagin d’ingressar a l’hospital sigui el més baix possible però que, si es determina que cal que es quedin al centre, “puguin pujar a les plantes pertinents d’una manera ràpida”.
En aquest sentit, Puig ha explicat que els professionals d’urgències troben cada vegada més dificultats per poder ingressar els pacients que són atesos al servei. “Aquest és un efecte que s'ha vist molt marcat en els darrers anys i que la Societat Catalana de Medicina d’Urgències veu amb preocupació perquè impacta directament en l'assistència”, ha advertit.
Puig ha indicat que els serveis d’urgències tenen protocols específics per als pacients amb patologies psiquiàtriques, que són atesos pels equips de medicina d’urgències, pels de psiquiatria o pels dos. La presidenta de l’organització ha assenyalat que alguns hospitals tenen espais diferenciats per als pacients amb aquestes patologies i d’altres que no en disposen. Per a Puig, no és “imprescindible” aquesta diferenciació d’espais però sí que ho són els “protocols compartits” i “tots els procediments” que permetin vigilar durant tota l’estada a l’hospital els riscos d’autolesió que s'hagin pogut identificar en un pacient.
Els metges d'urgències de Terrassa havien advertit que la seguretat dels pacients "podria estar en risc"
Els metges d’urgències del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) havien avisat la gerència de la situació en què es trobava el servei un mes i mig abans de la mort per suïcidi de la pacient. El comitè d’empresa va alertar que la seguretat dels pacients “podria estar en risc” davant l’“elevada pressió assistencial” i “quantitat de pacients que hi ha actualment per cada facultatiu”. El dia en què es va enviar el correu, signat pels facultatius d’urgències, hi havia 104 pacients; 30 pendents d’ingrés; 10, monitors; 14, als passadissos.
Davant aquesta situació, els metges van advertir que només es podrien dedicar a visitar els pacients que sota el seu criteri poguessin controlar clínicament per “minimitzar el risc d’error mèdic” i “poder garantir al màxim possible la seguretat del pacient”.
Per la seva banda, el Consorci Sanitari de Terrassa ha defensat en un comunicat que els metges van "actuar amb professionalitat" en el cas de la pacient que es va suïcidar el 22 d'agost. "Durant les 48 hores va ser atesa per l'equip de l'Àrea de Medicina i l'equip de Psiquiatria coordinadament, els quals van actuar amb professionalitat fent la valoració de la pacient i el seguiment clínic segons les actuacions establertes en aquests casos", indica el CST.
