Quins reptes s’engeguen des dels Serveis Territorials d’Educació, amb l’inici del nou curs?
Treballem i avancem cap a la visió i la inclusió de la diversitat i complexitat que tenim als centres educatius, amb totes les accions de millora de resultats. Totes les accions van orientades cap al mateix. A mesura que es millora l’atenció a aquesta diversitat que tenim i a la inclusió, poden millorar els resultats acadèmics. Igual amb mòbil i pantalles, que en pacifiquem l’ús, sobretot a secundària, que és on hi ha més potencial conflictivitat amb els mòbils.
Hem vist les dades del nombre total d’alumnes a Terrassa, amb la previsió de ràtios... Com queda la situació dels docents a la ciutat?
No tenim dades desagregades del professorat a Terrassa, però al Vallès Occidental sí, on la dotació de docents queda en 9.867. És una xifra que queda estable respecte de l’any passat. Hem crescut lleugerament amb l’FP, compensant una mica. No tenim nous centres, i en alguns casos tenim menys grups. Sí que, per exemple, hi ha un grup nou de batxillerat a l’Institut Can Roca, i un altre de nou al Can Jofresa.
Podríem fer un repàs de com es troben les obres en fase d’execució de projecte als centres educatius?
Sí. Tenim el CEE Crespinell, l’Escola Ponent, l’Escola Oficial d’Idiomes, i els instituts Torre del Palau, Montserrat Roig i Terrassa, tots ells amb obres de reformes, ampliacions o millores acabades. L’Escola Joan XXIII és en fase d’execució. I els instituts escola Sala Badrinas i Pere Viver encara estan en fase de redacció del projecte.
Amb el projecte del Sala i Badrinas, que porta molts anys d’espera, sou optimistes?
No som ni optimistes ni pessimistes, El que sí que som és realistes. Amb un tema d’obra que no depèn de tu, hi ha tants factors exògens que intervenen que no pots dir res. Em consta que des del Departament d’Educació s’hi està a sobre i que des d’aquí i des de l’Ajuntament, també. En el procés de redacció hi ha el projecte bàsic i després hi ha l’executiu. Entre mig, l’Ajuntament i el Departament treballen amb la llicència d’obra i de tots els inconvenients que puguin sortir. I això s’ha anat treballant perquè quan ja hi hagi el projecte executiu per fer el procés de licitació, tot això ja estigui al màxim esmenat. Un procés de licitació d’obres té complexitat i, no vull ser pessimista, però una licitació pot quedar deserta. Què hem de fer? Tornar a començar i fer una nova licitació. Per això intentem ser realistes.
S’han rebut 833 sol·licituds per a 473 places d’escoles bressol. L’Ajuntament defensa que treballa per a millorar les dades. Com es pot treballar en aquest aspecte?
Ampliant oferta. L’increment de la demanda va estar vinculat a la gratuïtat de l’I2. Això ha fet que les famílies, donat que l’impacte econòmic es redueix, demandin més. S’ha de poder incrementar l’oferta. Nosaltres acompanyem l’Ajuntament amb aquesta ampliació de places per les ubicacions. De fet, l’Ajuntament ja està treballant amb la mesura que hi ha hagut escoles que han passat de dues línies a una. Aquí hi ha oportunitats per ampliar aquesta oferta de places.
Hi ha casos d’escoles que, amb la reducció d’hores per als majors de 55 anys, per exemple, es queden a una plaça d’obtenir el reforç extra de docents. Com es pot oferir alguna solució en casos així?
El centre s’ha de poder organitzar a partir del marge que té el centre. Al final, els marges estan fets per acollir amb marge la mitja dotació. Sempre hi ha una certa possibilitat i un cert marge. També depèn de si és primària o secundària, perquè en aquest cas, calen especialistes, i és més difícil. Entenc que és complicat, i la seva feina és admirable.
Des de la preinscripció, finalment es recupera una línia a Roc Alabern, però a l’Agustí Bartra no. Com es dona això? Vam analitzar les procedències d’uns i altres, les segones opcions i la mobilitat de la llista d’espera, i vam identificar que Roc Alabern era la que tenia més proximitat a les persones que havien quedat fora. Amb l’Agustí Bartra era una circumstància diferent: hi havia sol·licituds d’altres zones, etc. I sempre es mira pel més proper.
L’FP té molta demanda que supera l’oferta inicial. Com s’hi pot donar sortida a aquesta demanda?
Jo no donaria les dades per tancades encara. A Catalunya, hi havia 15.000 sol·licituds sense plaça, però d’aquestes, un 85% ja estaven matriculades. Un 12% dels no assignats, pot ser que vagin a batxillerat o cicles. Un 40%, que vagin a cicle superior o universitat. I un 21%, que optin per ensenyaments artístics o grau superior. Del total de no assignats, queda vora al 25% que hem de veure què passa amb ells. Per això et dic que són dades que encara no es poden donar per bones, perquè hi ha encara molt moviment.
