El debat sobre els horaris comercials continua viu, també a l’estiu. En aquestes dates de xafogor i calor intensa, una altra derivada s’afegeix a les habituals. Cal adaptar els horaris comercials a les condicions meteorològiques sobrevingudes a conseqüència del canvi climàtic?
Aprofundint en la pregunta, que tothom respon de manera afirmativa, se’n genera una altra: quin sentit té obrir les botigues a les 17 hores quan els carrers són deserts a causa de les temperatures extremes? No seria millor per a tothom obrir més tard?
La resposta a aquesta darrera qüestió torna a ser afirmativa. De fet, alguns comerciants ja ho estan posant en pràctica. És el cas de Marcos Encinas, propietari de la botiga de roba i complements Merelith del carrer de la Palla. “Intento adaptar-me als costums de la clientela. Aquest estiu, per exemple, amb aquestes calors tan exagerades, obro a les 18 hores. No té cap sentit obrir a les 17 com sempre quan el carrer està completament buit i tothom és a casa seva a aquesta hora”, assenyala.
A remolc de la restauració
I afegeix una altra valoració sobre un tret específic d’aquesta via que uneix els carrers de Sant Pere i la Font Vella. “El carrer de la Palla és un lloc essencialment gastronòmic. Molts dels nostres clients venen a sopar els vespres. A l’agost, jo obro a les 18 hores i tanco a les 21, però la gent comença a venir cap a les 19 o 19.30”. No té clar si aquest canvi d’horari ha vingut per quedar-se, però té clar que “els horaris comercials han d’anar sempre vinculats als hàbits dels consumidors. És una qüestió de sentit comú”. El mateix passa des de fa anys en ciutats com Sevilla, per exemple.
A la ciutat de Barcelona, de fet, està passant exactament això. A l’agost, la capital viu certa bipolaritat: mentre les zones de major afluència turística mantenen una activitat comercial intensa, el comerç tradicional de barri redueix el ritme o abaixa definitivament la persiana per vacances.
Als barris residencials, durant les setmanes més caloroses, molts negocis concentren l’activitat al matí, mentre que d’altres tanquen uns dies o fins i tot el mes sencer. El tradicional “Tancat per vacances” també és habitual en diversos comerços egarencs.
Queden exclosos d’aquest debat les grans cadenes i els centres comercials. “Estem parlant d’una història completament diferent”, assenyala l'economista terrassenc Gabriel Izard, que recorda una paradoxa curiosa: “Fa uns dies, vaig llegir un estudi que deia que el petit comerç perdia gent per la calor, però que els que hi anaven s’hi estaven més temps. Utilitzaven la botiga com a refugi climàtic i compraven més, de manera que els beneficis havien augmentat.
Tània Cerdán, de la botiga de roba Nuria Penina de la Font Vella, assenyala que la calor fa que als matins hi hagi més afluència. “A les tardes, la gent no ve, o si de cas, ve cap al tard. Potser estaria bé adaptar els horaris. És una cosa que no m’havia plantejat. Suposo que és com tot: quan algú comenci la resta anirem al darrere”. Sosté Cerdán que aquest agost hi ha especialment pocs clients els dissabtes a la tarda. “Si tanquéssim, no es notaria massa”, conclou.
Per la seva banda, Maria Rosa Crespo, de la tenda de maletes i bosses de mà Front Barcelona, diu: “A l’estiu, la ciutat es buida al migdia. Per això tanquem. Terrassa és una ciutat complicada per al comerç. La gent sol venir de 9 a 11 o a partir de les 19.30”.
Zhonemiao He, gerent del Cafè del Passeig, situat al Passeig del Comte d’Ègara, coincideix: “Fins a les 19 hores, aquí no apareix ningú. Fa massa calor per sortir al carrer”.
