L’equip de govern de Terrassa ha volgut esvair aquest dilluns qualsevol ombra de dubte sobre el futur del Portal de Sant Roc. El tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, ha defensat la solidesa del projecte durant la comissió de la seva àrea, que ha acordat elevar al ple de febrer l’aprovació del projecte executiu i l’encàrrec de gestió a Egarvia. El tràmit ha avançat malgrat el vot en contra d’ERC, que ha alertat del possible recurs judicial de BiTer, l’abstenció de PSC i PP, i la petició d’un estudi mediambiental que l’executiu no veu preceptiu, tot i que estudiarà si cal demanar-lo.
En la sessió de la comissió, Cardona ha estat acompanyat de les caps tècniques de Mobilitat, Àngels Mira, i del Servei d’Obra Pública, Rosa Salas. Un dels punts clau ha estat justificar la solvència d’Egarvia per al crèdit de gairebé 11 milions. D’una banda, la internalització del servei de grua l’1 de gener, ara vinculat a la Policia Municipal, ha permès sanejar els comptes de la societat: “Això la converteix en una empresa més eficaç, dedicada exclusivament a l’estacionament”, han subratllat.
D’altra banda, entre el 2026 i el 2028, Egarvia acabarà d’amortitzar l’endeutament de 16 milions contret en préstecs fa més de 15 anys per construir els sis aparcaments que ja gestiona. Amb el comptador a zero, l’empresa tindrà el múscul necessari per finançar els 10,9 milions del Portal de Sant Roc mitjançant un préstec de construcció amb carència; així, el capital no es retornarà fins que l’equipament generi ingressos. A més, l’execució a través d’aquesta societat permetrà compensar dos milions d’euros d’IVA. Paral·lelament, l’Ajuntament invertirà dos milions en la reurbanització de la superfície. Es licitarà un concurs d’idees que també tindrà en compte el futur del carrer Major.
Connexió futura amb la Plaça Vella
L’Ajuntament també defensa la futura connexió amb l’aparcament de la Plaça Vella. Rescatar ara aquesta instal·lació de Saba (vigent fins a la dècada del 2040) exigiria indemnitzar l’empresa amb 8 o 9 milions d’euros, fet que faria inassumible la inversió. Però el projecte deixa l’estructura preparada per obrir la unió més endavant, quan el cost de reversió baixi perquè faltin menys anys per a la finalització de la concessió o, fins i tot, per la pèrdua de negoci que podria suposar la mateixa obertura de Sant Roc.
Enginyeria de precisió
L’equipament oferirà 219 places entre rotació i abonaments, una modalitat molt demandada al centre; de fet, aparcaments gestionats per Egarvia com el del Progrés tenen llista d’espera, segons les tècniques municipals. Per minimitzar l’impacte, l’obra evitarà l’excavació a cel obert mitjançant un sistema de pilotatge que perforarà els forjats per bastir la nova estructura. A més, es reubicarà l’estació transformadora i es crearà una sortida d’evacuació cap al carrer de Vinyals.
El calendari preveu que, un cop resoltes les al·legacions, el projecte es liciti abans de l’estiu per adjudicar-lo a finals d’any. Així, les obres començarien el primer trimestre del 2027 amb una durada de 24 mesos. L’obra avançarà a dos ritmes: primer s’actuarà al subsol i, a partir del 2029, s’iniciarà la urbanització de la superfície, enllestida la llosa superior.
Segons el consistori, mantenir el recinte tancat costa 30.000 euros anuals i omplir-lo de formigó valdria 3 milions sense un retorn.
Els tres estudis previs que van definir-ne el futur
Els últims anys s’han analitzat diferents alternatives a partir d’estudis que, diu l’Ajuntament, avalen la recuperació de l’aparcament. Es va plantejar aprofitar el forat per fer-hi un punt d’arribada de transportistes. Però va descartar-se perquè no era l’emplaçament idoni per l’última milla i el mateix sector comercial preferia zones de càrrega i descàrrega més capil·lars. També es va analitzar un dipòsit de laminació d’aigües pluvials, que l’informe tècnic va determinar que no era adequat. El tercer document va analitzar si realment calia reobrir el pàrquing i, segons el consistori, l’informe va confirmar demanda; si bé va evidenciar que el model de concessió privada presentava uns marges econòmics massa ajustats.
