Cosins llunyans de les pintades de tall més aviat artístic, no les de frases tronades o missatges inintel·ligibles, els murals solen ser peces elaborades i de qualitat que, estiguin on estiguin, aporten certa aroma de cultura. D’aquestes mostres pictòriques en podem trobar per la ciutat, comunament a parets d’edificis de particulars o a altres ubicacions del sector relacionat amb els assumptes socials. És un fet freqüent que, llevat d’excepcions, són expressions d’art celebrades i que s’han creat amb aquest objecte.
Un mural a una porta i voltants d’un garatge d’una comunitat de veïns també és possible i es pot visionar un exemple al passeig del Vint-i-dos de Juliol, a tocar de l’avinguda de Josep Tarradellas. No va ser una obra espontània, cal remarcar-ho, sinó un encàrrec dels seus usuaris a l’artista terrassenc Mohi Lee, que és el nom artístic de Muhammad Elasri que, avui fa 36 anys.
Nascut al Marroc, va aterrar a Terrassa quan tenia dos anys i a més de muralista, també es dedica a fer incursions en el món de la música a través del rap (si bé ara està immers en un projecte amb estils com el rock, el soul o el blues) i és un activista social.
Cada dia i nit
El mural que veuen cada dia i nit els veïns que aparquen el seu vehicle a aquest garatge, mostra una visió de la ciutat, centrant-se en un dels edificis més singulars, la Masia Freixa, però també apareixen altres icones com el Monument a la Dona Treballadora o la Xemeneia de la Bòbila Almirall. L’obra és de l’any 2012.
Va ser un encàrrec amb una demanda especial, que es dibuixessin “coses o monuments” de Terrassa, explica Mohi Lee, que ha fet altres mostres similars, però que no es veuen perquè estan a “zones privades”.
