"Lo Cartanyà" va ser una de les sèries còmiques de TV3 que més adeptes va aconseguir durant la seva emissió entre els anys 2005 i 2007. Ara, 20 anys, ha tornat amb un capítol especial i un 'making of'. Amb aquest motiu, l'actor que interpreta en Vicenç Cartanyà, el terrassenc Xavier Bertran, ha acudit al programa 'Al cotxe' de 3Cat, que està conduït per Eloi Vila i s'ha sotmès a una entrevista mentre recorria els carrers de la ciutat.
En l'entrevista, que es pot recuperar a la plataforma de continguts de la televisió pública catalana, Bertran explica que aquest 'spin off' de la sèrie "està plantejat com un capítol commemoratiu" on es recorden escenes mítiques i en el qual també es veu com ha tractat la vida als personatges durant aquests 20 anys. També es té la intenció de posar un punt i final definitiu a la trama, i per il·lustrar-ho, recupera i adapta una de les frases mítiques del seu personatge: "Ja torno a ser aquí, no per quedar-m'hi, però ja torno a ser aquí".
"Al·lucino de la memòria que té la gent i de com hi han arrelat depèn de quines coses"
El terrassenc ha expressat la seva sorpresa de l'abast que ha tingut la seva obra i com de marcades han quedat alguns espectadors amb les frases d'en Cartanyà. "Al·lucino de la memòria que té la gent i de com hi han arrelat depèn de quines coses", ha comentat, i ha admès que li fa il·lusió que el públic tingui tan present la sèrie tot i haver-se deixat d'emetre fa molt de temps.
Un cognom que pesa
Durant el seu trajecte pels carrers de Terrassa, Xavier Bertran ha valorat el personatge del Vicenç Cartanyà. "És un egocèntric que es pensa que és el centre del món i és capaç d'anar en la direcció que sigui pel benefici personal", ha detallat l'actor, i ha definit Cartanyà com "l'antiheroi absolut" el qual "el pots rebregar com un drap brut".
La inspiració per donar vida a aquest personatge no va venir d'una persona en concret, ha explicat, sinó que "és un tarannà que junta diverses coses i persones que d'alguna manera coneixes". "Quan lo Cartanyà es posa a mil, veig al meu pare", ha confessat, i ha apuntat que ell, amb els anys, també s'està començant a assemblar-s'hi. "Aquest 'me cago en la mare que...', aquest cop de sang el meu pare el tenia i és una cosa que amb el meu germà recordem molt". El llenguatge que es va utilitzar a la sèrie el va adoptar, en gran mesura de com parlava la seva família. "Lo Cartanyà parla igual que jo he parlat tota la vida amb els meus pares", ha apuntat.
"Aquest 'me cago en la mare que...', aquest cop de sang el meu pare el tenia"
En el nou capítol de la sèrie, un dels factors destacats és l'aparició del fill d'en Cartanyà, el qual només se'n va saber de la seva existència per uns plors que se sentien al final del darrer episodi de la segona temporada. "Apareix el Camilo, amb 18 anys, clar, perquè des que vam acabar han passat 18 anys, i coneixerem aquest 'pàjaro' a veure quina relació té amb el pare", ha avançat, i ha assegurat que "d'entrada diria que no s'assemblen gens [en Vicenç i en Camilo Cartanyà], però hi ha una cosa que els uneix d'una manera molt especial".
Per trobar l'intèrpret perfecte pel descendent d'en Cartanyà, Bertran va anar a Balaguer, el municipi d'origen de la seva mare, per fer allà un càsting. "Em fa il·lusió que surti un xaval d'aquí i vaig mirar en un parell d'instituts", ha declarat l'actor terrassenc, que ha destacat que necessitava algú "espavilat" i "amb 'desparpajo'".
Humor que "neteja merda"
"Sempre hi havia algú que es queixava d'alguna cosa que havíem dit", ha destacat l'actor. De fet, a causa d'aquestes protestes constants, van decidir dedicar un dels capítols a reflectir aquesta realitat. "Al capítol en Cartanyà deia 'bon dia' i venia una senyora li trencava la cara", ha recordat. Ara, ha dit, amb les xarxes socials la situació és pitjor perquè "tot s'inflama molt més", però ha reconegut que no li fa patir: "Me'n refio d'una mena de sentit intern que diu que estem fent humor agafant material que és de tots i és una mica com 'agafem-nos tots de la mà i netegem la merda junts".
"Me'n refio d'una mena de sentit intern que diu que estem fent humor agafant material que és de tots i és una mica com 'agafem-nos tots de la mà i netegem la merda junts".
Precisament així és com Bertran viu l'humor, des de la perspectiva que les bromes no van enfocades a fer mal ningú, sinó a col·laborar tots junts per poder tirar endavant de la manera més divertida possible. Tot i això, ha assegurat que l'humor que no és incorrecte no acaba de fer-li gaire el pes. "L'humor 'light', que pretens que agradi a tothom, no m'interessa gens com a espectador", ha afirmat. En canvi, ell prefereix "apostes molt clares i amb molta personalitat". "Amb la correcció ja et poses dins una caixa tancada que fa que els límits estiguin molt clars, llavors no arribes a llocs interessants", ha conclòs.
"A l'hora de crear, ho faig des d'una llibertat i un lloc molt lúdic que em porta de manera natural a no tenir uns límits preestablerts", ha comentat, i ha precisat que ell va fent segons li vingui la inspiració i no s'atura fins que queda una obra rodona. "Sempre vas a parar a llocs on saps que algú pensarà que has creuat una línia que ell no la passaria", ha dit, i ha confessat que li agrada traspassar aquestes línies perquè confia en la seva guia interna. Alhora, ha declarat que mai ha anat en contra d'algú per fer-li mal a propòsit: "Si ho faig des d'aquí se'm talla la creativitat. És un acte agressiu que no m'interessa per a res".
Una vocació de ben petit
Tot i que Xavier Bertran és nascut i criat a Terrassa, totes les arrels de la seva família eren a la província de Lleida. La seva mare, de Balaguer, i el seu pare, de Sant Salvador de Toló, un poble a prop de Tremp, van venir a la ciutat després que ell trobés feina a la companyia elèctrica Fecsa com a operari. "A casa parlava lleidatà com si no haguéssim sortit d'allà, però a fora parlava el català oriental, que és el que es parla a Terrassa", ha puntualitzat.
La seva família sempre l'han donat suport en la seva trajectòria com a actor i humorista, una passió que va començar molt d'hora. "De petit ja em passava el dia muntant personatges i escrivint obres de teatre", ha confessat i ha afegit que demanava a la seva professora que li deixés "cinc o deu minutets abans d'acabar la classe per fer improvisacions davant de la gent". Aquest encarrilament ho va comunicar als seus pares quan va voler entrar a l'Institut del Teatre. "Com m'havien vist tota la vida fer aquest desplegament i els professors ja els havien parlat amb ells de ben petit, ja era molt evident per a ells", ha explicat l'actor.
"A casa parlava lleidatà com si no haguéssim sortit d'allà, però a fora parlava el català oriental, que és el que es parla a Terrassa"
"Em van dir: 'Xiquet, si això és lo teu, endavant. Ja veurem los trons com vindran'", ha relatat Bertran. A més, els seus progenitors van poder gaudir de les seves obres, una qüestió que l'ha fet molta il·lusió. "Tant el meu pare com la meva mare reien molt veient Lo Cartanyà— ha rememorat el terrassenc,— i això que ell era un tio seriós i no era gens de rialla fàcil".
Per la seva banda, Xavier Bertran ha tornat a viure a Terrassa després d'una llarga estada a Barcelona. "Fa vuit anys que he tornat aquí a Terrassa sol, després de totes les 'tropelies' que he viscut a Barcelona, i puc dir que aquest temps de viure amb soledat han estat molt sanadors", ha comentat. En aquest temps, l'actor ha "netejat molts patrons vells que heretes de la família" i que causaven reaccions que ell mateix no sabia d'on podien venir. La soledat i el tornar al lloc on ha crescut, en el seu cas, l'ha ajudat a treballar aquesta qüestió, fer molta introspecció i per "caminar des d'un lloc molt més sa i molt més autèntic".
Bons projectes a la vista
L'entrevista ha acabat amb una mirada al futur de l'actor terrassenc. "Jo ara em dedico a anar generant projectes i després els intento vendre, i ara estic en una fase de dir: 'Tinc bons projectes, tinc mandanga, anem a vendre-la". No ha detallat de què tracten aquestes iniciatives, però, tot i que ha insistit en què Lo Cartanyà està pensat per acabar-se amb aquest últim capítol commemoratiu, "si a la tele els interessa molt, igual podem trobar un punt d'entesa", ha rigut, finalment, Bertran.
