I ara, què? Què has après de l’apagada?

 L’apagada que dilluns va deixar a les fosques tot Espanya i Portugal ha fet repensar moltes coses. Hem sortit al carrer per preguntar als terrassencs i terrassenques com van viure l’apagada i què faran diferent per estar preparats en cas que torni a passar. Un exercici col·lectiu que permet reflexionar sobre la dependència de l’electricitat i Internet i com reaccionem quan, de sobte, tot s’atura.

“Sort del càmping gas i una ràdio”

Raquel Bayod,  41 anys

Raquel Bayod treballa en una clínica dental i estava fent la seva jornada quan tot va aturar-se. “I ens va agafar allà, nosaltres no podem treballar sense llum”, diu. Explica que havia sentit rumors que podia passar i s’havia començat a preparar. “Sort del càmping gas a casa i una ràdio de piles, potser el que ens va prendre desprevinguts és quedar-nos sense mòbils, però clar això ja no depenia de nosaltres”, reflexiona Bayod. 

“Depenem massa d’Internet per a tot”

Cristina Aragón, 31 anys

Com molts, la Cristina Aragón no s’esperava una apagada com la de dilluns. “En principi creia que era de la meva companyia i després ja vaig veure que era en l’àmbit estatal”, explica. “Treballo en unicomerç i no vam poder treballar, una cosa així el que et deixa clar és que depenem massa d’Internet per a tot”, afegeix. Ara, la Cristina té clar que “una ràdio de piles la comprarem”, perquè “ens vam quedar sense alternatives per informar-nos”.

“Cal estar tranquil i ja es resoldrà”

Toni Marceló, 63 anys

Toni Marceló era a Barcelona. “A la feina no sabíem què passava; quan ho vam esbrinar, vam tancar i vaig poder pujar a casa amb un company que és de Santa Perpètua, però em va portar fins a Terrassa”, explica. La lliçó que n’ha extret és que “cal mantenir molta tranquil·litat, no posar-nos més nerviosos del compte, com dilluns, que hi havia gent que es va esverar”. El terrassenc recomana “molta calma, que tot s’acaba resolent”.

“Tenir diners en efectiu a casa”

Teresa Aznar, 62 anys

La Teresa Aznar comenta que “primer em vaig quedar parada, després penses que hauries de tenir diners en efectiu a casa i no dependre tant de les targetes, alguna pila i una ràdio que no en tenim”. Ara bé, admet que “potser ara ho diem i al final tampoc ho farem”. Per a la terrassenca, l’apagada no va suposar un problema, però “tenim avis molt grans i perquè no quedessin aïllats sense telèfon ni el botó de Creu Roja vam passar el dia amb ells”. 

“Per a la següent, un fogonet de gas”

Ramón Jus, 75 anys

Ramon Jus s’ho pren amb filosofia. “Són coses que poden passar. Vam pensar a no obrir la nevera perquè no es perdés el fred i, per sort, teníem una ràdio per saber què estava passant”, sosté. “L’únic inconvenient és que a casa tot funciona amb electricitat, així que vam haver de dinar fora; per a la següent pensarem en un fogonet de gas”, afegeix. Jus tenia visita mèdica aquell dia: “Allà tenen generadors, així que cap problema”, conclou.

“Està bé tenir el rebost una mica ple”

Mia Verdaguer. 60 anys

A les 12.32 hores de dilluns, la Mia Verdaguer era amb la seva filla a la botiga de roba que té al carrer de la Font Vella. “Vam tenir obert al matí i vam seguir venent, perquè tinc ordinador, però jo això encara ho puc fer a mà. Després vaig veure que tothom s’esverava, i a la tarda vam ser a l’altra botiga, fent aparador”, relata. “Està bé tenir el rebost una mica ple, la ràdio a mà, i tocar fusta. Jo tinc gas, així que encara vaig poder cuinar”, afegeix.

“Tenia el que calia: ràdio, lot i espelmes”

Enric Seriol, 75 anys

Amb l’Enric Seriol vam parlar ahir al mateix lloc on era durant l’apagada, a la Plaça Vella. “Quan vaig arribar a casa encara no hi havia llum i ja es va saber que era un problema estatal. Ho vaig viure, no amb preocupació, però sí amb estranyesa”, explica. Tot i això, afegeix: “Jo tenia el meu ‘kit’ de supervivència: la ràdio, les espelmes i el lot, que va ser tot el que em va caldre. Espero que, si es repeteix, les autoritats ens informin una mica millor”.

“Hauria de passar un cop al mes”

Ramón Barrio, 68 anys

Ramon Barrio va viure l’apagada amb serenitat i una reflexió crítica. “De fet, penso que hauria de passar un cop al mes aleatòriament, per conscienciar-nos que som vulnerables. Quan falla l’electricitat, molta gent no sap què fer”, afirma. Ell, per sort, disposava d’una ràdio de piles, espelmes i lots. Vam fer un sopar amb espelmes a casa, però parlant amb gent. Sí que veus que hi ha una dependència molt gran de l’electricitat”, apunta.

“Ens va faltar aigua mineral i una ràdio”

Ona Jané, 30 anys

Ona Jané és mestra. “Vaig fer classe, i després a la tarda vam continuar fent vida normal”, descriu. “Sí que era molt estrany que no et podies comunicar, no sabíem si hi havia assaig de castells; i a casa tot va elèctric i no podíem ni cuinar”, comenta. Així i tot, a casa de Jané estaven preparats: “La meva parella és alpinista i teníem un fogonet i ampolles de gas, ens va faltar una ràdio amb piles i tenir aigua mineral a casa per si de cas”, conclou.