Terrassa manté la tendència a l’alça marcada pel 2021 i la renda familiar disponible bruta dels seus habitants ha crescut gairebé un 2,05% respecte a l’anterior registre. De mitjana, els terrassencs van tenir l’any 2022 18.684€ per gastar en els productes que van consumir o per estalviar. Això significa que van tenir 375 euros més que l’any anterior.
Les dades, recollides i publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), posen de manifest que la davallada causada per la pandèmia del 2020 ja està més que superada. De fet, per segon any consecutiu, la xifra se situa per sobre dels 18.000€, una fita que no s’havia aconseguit abans de l’arribada de la covid. Tot i això, Terrassa encara se situa per sota de la mitjana de Catalunya, que arriba fins als 19.140€.
Respecte a l’entorn de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat tornen a superar-la: el primer se situa molt a prop de la mitjana catalana (19.107€), mentre que els segons sobrepassen els 26.000€ de mitjana tot i no haver tingut un gran creixement i es col·loca en sisena posició en el registre de municipis. Per la seva banda, Rubí és un dels pocs municipis de Catalunya que disminueix la seva renda disponible, que s’estableix en 17.572€. Badalona, la localitat catalana més semblant a Terrassa en referència a la quantitat de població, també està per sota amb 16.747€ de mitjana.
Si mirem els components que conformen la renda disponible bruta, es pot observar que la font principal d’ingressos dels habitants de la ciutat és el sou percebut per l’activitat laboral, que supera el llindar del 62%. Aquesta dada s’ha mantingut pràcticament igual respecte a les del 2021, igual que al percentatge obtingut a través dels beneficis empresarials, també coneguts com a excedent brut d’explotació, que l’any 2022 està sobre el 17,2%, un 0,3% més comparant-ho a l’exercici anterior. Pel que fa al percentatge de les prestacions socials en aquesta ocasió se situa en el 20,7%, gairebé un punt i mig per sota del 2021.
Segons l’Idescat, l’augment generalitzat de les rendes de les famílies catalanes es deu a un augment significatiu dels ingressos rebuts per la remuneració d’assalariats, que s’ha incrementat en un 8,3%, però també de l’excedent brut d’explotació (+3,9). En canvi, les prestacions socials han disminuït un 2,8%.
Pel que fa als usos de la renda, els terrassencs destinen un 61, 7% a cotitzacions socials i un 38,3% al pagament d’impostos. Destaca la pujada dels diners utilitzats per fer front a les taxes, que augmenta aproximadament un 2,5% respecte a l’exercici anterior.
El Vallès Occidental, tercer per sota del Baix Llobregat
A escala comarcal, el Vallès Occidental, que ha obtingut un rendiment de 19.778€, ha perdut la segona posició en el ràking, superada per 155 euros de mitjana pel Baix Llobregat (19.933€). Com sempre, el Barcelonès ha estat la comarca líder indiscutiblement, amb una renda mitjana de 21.297€. Aquestes tres comarques, juntament amb el Garraf, el Maresme i el Vallès Oriental, conformen el grup de zones que superen la mitjana catalana.
Els territoris catalans amb una renda més baixa són l’Alt Urgell (14.757€) i el Montsià (14.415€). Aquestes, a més de l’Alte Empordà i la Terra Alta, tenen una renda un 20% inferior a la mitjana.
