De la terra a l’asfalt i del buit a la buidor

Avinguda del Vallès (1982-2024)

L’avinguda del Vallès va ser un “invent” que va permetre a la ciutat anar incrementant les seves sortides i entrades. No va ser flor d’un dia i, com ens mostra la fotografia antiga, que és de 1982, any del Naranjito, es va haver de dissenyar acuradament per encabir tots els trams que es consideraven com a necessaris. [bafg id="540744"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano Res a veure tot el que es pot observar a aquesta imatge del passat amb tot el que es pot veure a la de fa uns dies. Si es jugués a les set diferències, la cosa quedaria curta, ja que n’hi ha un munt per afegir a la llista. El total és tan diferent que fins i tot, algú que no conegui la zona, podria dir que no es tracta de la mateixa ciutat ni la mateixa ubicació. No deixa de ser graciós que, com es contempla a la instantània de fa temps, mentre no hi havia trànsit, molts “pipes” s’acostaven per passejar per una carretera encara sense asfaltar. Allò d’aquell tòpic d’anar a mirar obres, activitat que s’encoloma, i a més despectivament en moltes de les ocasions, a les persones ja jubilades, però que també la practiquen d’altres perfils i edats.

Molt rudimentari

Llavors, quan es va fer la foto de 1982, ni semàfors hi havia. Estava tot molt rudimentari, a l’espera d’escometre els arranjaments pertinents i establir el projecte amb tots els ets i uts, tal com s’havia concebut. De la terra a l’asfalt fins a l’actualitat, amb un paisatge de vehicles que no faciliten els passejos de persones com passava quan es va fotografiar el tros a 1982. Del buit a la buidor.