Una campana que no surt a l’escena

Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Plaça Vella 1986 - 2026

Quan es va fer la fotografia més antiga, que és de 1986, any de la mort de la cantant japonesa Yukiko Okada, el Sant Esperit era basílica i encara no era catedral com ara, si no ens enganyen. I, aquesta maquinària que es veu parcialment a la mateixa instantània, es va encarregar de col·locar una de les campanes d’aquesta església. Així, d’entrada, una tasca que no ha de ser gens acomodada. Una campana d’aquestes no és cap broma, si ens referim al seu pes i, per tant, calen habilitats i forces superiors a les imaginables.

Es veu com es va falcar l’aparell per evitar qualsevol accident. Seria una mala passada que, en plena feina, tot se n’anés en orris i algú pogués prendre mal. Amb aquestes coses, no es juga, ja se sap. La precaució sempre és poca, se sol comentar. És un tòpic, però és cert del tot.
Un jove, a la part dreta, es mira l’escena amb una mica de cara de sorpresa o de curiositat o una barreja de totes dues sensacions. Al fons es veu un home que sembla que porta una càmera, de fotos o per filmar. Potser volia tenir un record de la jornada o, simplement, era un professional fent el seu treball. 

Una agència

On hi havia una agència de viatges, ara hi ha un establiment del sector de l’hostaleria. De viatjar a prendre una cervesa o menjar-se un entrepà de llom amb formatge i ceba. O sense ceba, que tampoc caldria entrar en disquisicions ni en discussions que no porten enlloc. Ja en tenim prou amb la truita de patates com a motiu de controvèrsia. Tampoc és necessari insistir.