I Anton Karas va posar la música

Passeig del Vint-i-dos de Juliol 1975 - 2024

A risc de pecar en excés de fer referències constants a pel·lícules, actors o directors del setè art, res ens farà canviar de parer i la postal que es veu a la imatge més antiga de les dues de la secció d’avui ens transporta a “El tercer home”, dirigida per Carol Reed i amb dos sensacionals intèrprets com Orson Welles o Joseph Cotten. L’escena del final, per ser més exactes, quan Cotten espera que passi Alida Valli que l’ignora completament, només com sap ignorar una actriu de la seva categoria. [bafg id="541515"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano La situació mentre es van confeccionant aquestes línies és que estem en un déjà-vude manual i la sensació és que ja s’ha parlat d’aquesta pel·lícula i d’aquesta escena. Disculpin la reiteració, si així és. Però aquest passeig amb arbres mig pelats, en blanc i negre, fa pensar en aquell film i la música que va plasmar magistralment amb la seva cítara Anton Karas. Aquesta imatge del passat, que és de 1975, any en el qual van passar moltes coses, podria pertànyer a molts llocs.

Milers de pobles

És com una mena de patró que es podria trobar en milers d’instantànies de l’època a milers de pobles del territori català. L’empedrat, el pas a nivell o les voreres no són més que mers detalls sense una importància cabdal. Són petits elements d’una part de la localitat que ja no s’assembla en res a tot el que espot veure en l’actualitat, com ho testimonieja la foto de fa pocs dies. Tot acaba sent una petita obra d’enginyeria per acabar conformant una ciutat més adequada al pas dels temps. Com és el cas.