Una manera sana de reconciliar-se

Avinguda d'Àngel Sallent 1977

La secció passa de nou per l’avinguda d’Àngel Sallent, en la segona entrega d’una petita sèrie sobre aquest emplaçament, que com res recordava ahir, és com la tanca que separa dos barris adjacents, el de la Maurina i el de Ca n’Aurell. La instantània del passat, que també és de l’any 1977, seria com la continuació. Si en l’anterior es podia contemplar un grup de veïns reclamant semàfors i més seguretat a aquesta artèria, en la d’avui veiem que es demanaven passos subterranis per evitar accidents greus. Amb el pas de les dècades, aquesta petició no només era una quimera irrealitzable, sinó que en cap cas es va acabar duent a terme. [bafg id="545322"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano És normal que la gent que viu a una zona de la ciutat i passa per mals tràngols, tinguin la necessitat de canvis o arranjaments per evitar-los. Aquesta avinguda és prou llarga i, per això, és molt probable que els problemes que afecten els veïns d’una punta no siguin exactament els mateixos que els que sofreixen els que viuen a la punta contrària.

Arbrat profund

L’arbrat, profund en la instantània de l’actualitat, diferencia i molt les dues fotos. Apareix, a la part dreta, si no ens equivoquem, un Simca 1000 mític, famós per una cançó de Los Inhumanos i que va fer fortuna en aquells temps. Fa uns dies, era el torn d’un Simca 1200 que, pel que sembla, havia sigut del pare d’un dels nostres lectors. És el que té aquesta Ahir i Avui, que hi ha persones que identifiquen llocs o objectes. D’això se’n diu nostàlgia, però és una mica més, és una mena de reconciliació molt sana.